Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

sábado, 14 de octubre de 2017

FOTOTECA: Oficis i comerç



L’espardenyeria d’Encarna Alemany i Salvador Belda, a l’any 1990. 

Emblemàtica botiga del c/ Major, el menut establiment rodejat de prestatgeries, plenes de caixes de sabates fins als revoltons. 

En aquella tenda es podia trobar tot tipus de calçat. Fa anys, tots els xiquets acudíem a comprar les “katiusques” o botes d’aigua els dies de fortes nevades, i les espardenyes pasqueres era quasi obligatori que foren de l’espardenyeria. 

Els homes del camp s’abastien allí de les típiques espardenyes de careta, utilitzades en les tasques del camp. 

Salvador, va dependre l’ofici i a la mateixa espardenyeria arreglava sabates darrere del mostrador. 

Abans, la presència constant i sol·lícita  de Salvador i Encarnació, i després, a la sabateria, les filles Encarna i Carmen, sempre servicials, atentes i amables, amb il·lusió de comptar amb una bona clientela satisfeta del bon calçat que compràvem. 

Arxiu fotogràfic Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz” 
Aielo de Malferit.

JOC PATRIMONI: Rellotge solar



 
 

Nova publicació  "Descobrim el patrimoni d’Aielo", joc per conèixer el nostre patrimoni.
SAPS ON ESTA?, QUE ES?. Anima't i comenta i sigues el primer en endevinar on es troba este detall. Sort!!! 




RESPOSTA: 

Rellotge solar situat a la façana de la casa del carrer Major, núm. 69. 

Este domicili acull l’artístic i ben calculat rellotge que li dóna un toc de modernitat a la casa. Es troba en la paret de la primera planta, amb un pla vertical i orientat al sud.
Realitzada per les mans d’algun obrer curiós que l’elaboraria amb senzillesa i càlculs simples, on l’ombra projectada per l’estil o gnòmon col·locat per l’obrer, marca les hores concretes. Molt elaborat en la seua vessant artística, emprant un disseny refinat.
Qui seria l’autor? A Aielo hi havia uns quants obrers que podrien ser els autors de la construcció d’este rellotge, a hores d’ara desconeguem el responsable. 
Quin any el construirien?. L’antiguitat del rellotge no la tenim concretada, segons la gent major del poble de més de 80 anys, afirmen que està allí “de tota la vida”. Fàcilment el podrien datar al segle XIX.
Els rellotges solars són un patrimoni cultural que cal preservar i difondre, la seua finalitat era marcar l’hora solar. Actualment únicament serveixen com a element de decoració.
Si parem a conèixer un poc de la història més recent de la casa que acull el rellotge, la modela el matrimoni que actualment la habita (Boto i Pepita la Nena, els seus fills i nets), alguns encara recordem el bar que muntaren allí durant uns anys. Però abans d’ells, a la dècada dels anys 60,  acollia en una habitació de la planta baixa, una xicoteta “tendeta” regida pel ti Carlampio, on els xiquets podíem comprar de tot lo que s’estilava en aquells anys, era un comboi per als xiquets del poble anar a vorer el ti Carlampio tocar l’acordió i eixir carregats de pipes, caramels, regalíssia, puros de caramel, coets i traques... i també amb un soldador de gas fabricava, aprofitant les llandes d’oli “Repsol”, uns embuts molt pràctics per a posar el gasoil als tractors i mules mecàniques que anaven poc a poc substituït als matxos i burros.
Però, si registrem més lluny en el temps, esta casa te més historia i més propietaris... A finals del segle XIX i fins als anys 70, l’habitaven una família coneguda al poble com “beatetes”, el pare.   el ti beatetes, anecdòticament encara es recordat com un home vellet, que anava pel poble amb un xicotet burret i quan pujava al llom de l’animalet, els peus els portava arrastrant per terra, donat la seua altura respecte al burret. 
El matrimoni Colomer-Vicent “beatetes”, tingueren 6 fills: Jose, se’n va anar a viure a València, allí formaria la seua família i ja mai tornaria al poble. Joaquin es va mudar a residir a Barcelona, per decisió seua esta soterrat al cementeri d’Aielo. Adelaida, contrauria matrimoni amb un xic d’Aielo i tingueren una filla Pepita Requena “la Nena”. Pepa no es va casar, restaria soltera igual que la germana Carmen. I Rafael elegiria la carrera militar, Capità d’Enginyeria, Cavaller de la Real i Militar Ordre de Sant Hermenegildo (1883-1951), soterrat també al cementeri d’Aielo. 
Les germanes, Pepa i Carmen, durant un grapat d’anys tingueren una tenda de “puntilles”, oberta a les Rambles de Barcelona. 

Així que, quan passeu pel carrer Major i mireu aquest rellotge solar estareu contemplant un rellotge que ha vist, com esta vegem-vos a vosaltres, passar generacions i generacions per davant d’ell i si parlarà ens contaria tots els esdeveniments viscuts davant d’ell, i també aquest paraules “Mentre jo vaig assenyalant, la teva vida es va acabant”. 
Gaudim de la seua preciositat.

Mª Jesús Juan Colomer