Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

miércoles, 20 de septiembre de 2017

Un poc d'història de les danses d'Aielo. Festa del carrer Sants de la Pedra 8-10 de juliol 2016. (II part)



Enrique Barber Martinez (1877-1937),  Perolero.

A ballar les danses
al carrer Major
eixirà mai Teresa
en el seu mocador.
Mocador de seda
sabatilles de xarol
calces blanques calades
per a fer el farol.

A ballar les danses...
Mocador de seda
i vestit de paper
tot això qui ho paga 
el senyor Peroler.
El senyor Peroler
es un home molt gros
que va per les teulades
rosegat un os.



Maria Requena Arabi, la Comadrona

El ti Perolero” era en realitat el senyor Peroler??. Enrique Barber sabem que era un gran cap de dansa, i els familiars i alguns veïns afirmen que es ell. I la dona, mai Teresa? Qui era?, també són molts els comentaris que apunten a Maria Requena, la comadrona, parella de Perolero, una de les parelles més admirades de les danses i  just els dos vivien el carrer Major!!. Són ells els protagonistes de la cançó?. Perfectament podrien ser ells!! o estén fabricant una llegenda??.

Per a saber de tot açò anàrem a parlar amb Elvira Juan i ella com sempre molt atenta, ens va comentar sobre algunes parelles i dansadores d’abans recordades per el seu estil:

El ti Pregoner i la Petita,.... el ti Peladilla i Dolores cabota.
Dª. Catalina LLabres  (filla del secretari) que feia Cap de Dansa.
Maria Requena Arabi, la comadrona, Cap de Dansa.
Carmen Sanz, venia tots els anys des de Xàtiva a on vivia per  ballar les danses en festes, també era una magnifica Cap de dansa.
Maria Requena Juan (Esplugues), la Paxolia també era balladora i bona.
I també comentava algunes curiositats per compondre les parelles per a ballar.
“...Solien posar junts a un ballador i una senyora de fora, o una dona major del poble... o al revés....”,  “...I també un senyor, ben plantat d’estudis, amb una xica del poble...”
“...Les edats per a fer parelles no es tenien en conte,  igual es  ballava en un home major con un altre de menys edat....”
“...Les parelles es formaven de famílies diferents i distintes categories socials, tots mesclats!..”
Elvira ens conta que ella solia ballar amb el ti Parotet, que vivia al carrer del Mig, o en el ti Paxoli, en qui fora...”
Balladores anys 50, (Col. Vicenta Vidal, cuernà)
I continua amb els records de jove i es conta que també va ballar amb Rafael de Santiago que era un any menor que ella.

“..Els caps de dansa eren persones de més edat, i anaven situats de més a menys edat...”
“...L’home anava a per la dona a la seua casa i la portava a la plaça Palau per a ballar, anys desprès, traslladaren les danses a l’Eixample...”

Elvira continua la xerrada i ens parla d’alguns cants i ens explica que la folklorista Teresa Oller, al seu llibre  “Contar i Cantar” arreplega el conte de la farina d’Aielo. “...Este succeït sempre l’han contant com a cosa natural d’Aielo....”

I quan rememora a L’U d’Aielo o jota de quintos, ens anomena que solia ballar-lo la ti l’Ermitana, dona que vivia al c/ Canonge Ortiz. La ti Ermitana el ballava quan Elvira era una xiqueta menudeta.

De la Jota Aragonesa, ens diu “...era molt famosa, un ball típic d’Aielo, en les festes es reunia la gent en les cases amb guitarrons i guitarres i es posaven a ballar-la. O sense cap motiu la gent treia guitarres i guitarrons i a ballar l’aragonesa!. Era una jota tranquil·la assossegat no tenia molt de “meneo”, però tots la coneixien... i ja estava liada la festa!!”. 
El ti Peladilla, (col. Ximo).
Dels instruments, ens parla del ti Peladilla, gran i recordat cap de dansa, tenia una gran destresa manual en fer sonar les culleres de fusta, era acompanyat per un tabal, que tocava un home del Fondo, i el ti Batiste cabota que tocava la guitarra.

les danses, tan serióses, tan miráes,
en que feia de cap “El Pablanquer”
amb bronxa de gesmil en la solapa
i el compás de ses cames tan atens;
                                                                                    (M. Ferràndiz)

Els vestits, el pentinat l’ornamentaven posant flors al costat del topo, de gesmil i molt abundant, una brotxà al pit i al costat de la orella, i si no tenien es posaven gerani o rosa, úniques flors d’abans o lo que tingueren de flor a casa... els pomells al pit de brotxetes de gesmiler, era flors arreplegades quasi tancades als patis de les cases i que esclataven poc a poc formant una original flor a la sina de les balladores. 

Ens conta Elvira sobre els pentinats “... que era un monyo o topo darrere, però en temps més antics la seua mare li contava que es feien d’un a tres topos. Els tres topos era costum portar-los diàriament com ha cosa normal...”  

I segueix explicant Elvira, “...Les danses es ballaven tres dies després del dia del Stm. Crist, en el mes d’agost època de molta calor, per este motiu les faldes eren de teixits fresquets. A Aielo a totes les cases tenien canyís on feien els cucs de seda, activitat molt arrelat a Aielo al segle XIX, i per aquest motiu estaven molt relacionats amb la llonja de la seda de València, i tenim fàcil accés a les teles de seda valenciana. 
Aquelles teles emprades per a ballar eren teixits de color verd foscos o granat, i a floretes xicotetes, de tacte sedós. Les iaies treien dels baguls i caixes, corpinyos, faldes i bruses blanques, mantonet de manila que es posaven creuat per davant i nugat darrere, i davantal negre. 
De les cortines de les cases es feien les faldes i si algú tenia vestit valència també es vestia amb ell, però sols eren 3 o 4 persones del poble les propietàries d’estos vestits tradicionals. 
Els homes feien servir un pantaló negre de vestir, jupetí, faixa negra i una camisa blanca i les espardenyes de careta i talo en la veta negra.”

Ballant al carrer sant Pere, anys 60.  (Col. Lola Domingo Sanz)
Al voltant de les danses: Contes

Elvira Juan recull al seu llibre “Musica y tradición en Ayelo de Malferit”, el Conte de la farina: és una anècdota que es remunta quan antigament es ballaven les danses a la Plaça Palau. La “copla” va sorgir, segons conta la història, d’una forma espontània, quan un home va haver d’amassar el pa mentre la dona complia amb el compromís de ballar les danses, i com no sabia amassar, se li quedà caldosa la pasta. Va anar a dir-li-ho a la dona a la plaça, i com estava ballant li ho va dir cantant. Ella sense deixar de ballar, li va cantar com ho havia de fer.

Cos de podadora
manegues d’astral
això que tu saps
l’aigua li ha fet mal
posa-li farina
i te s’endurirà,
la ra la la ra la
la la la la la

I per a finalitzar esta xicoteta aportació nostra a les danses, comentar que el nostre mestre, Miguel Ferrándiz (1877-1962), també t’escrit el conte NIT DE DANSES. La història tracta sobre una nit de danses en la que passa un succeït que trastoca la festa.
Ballant les danses al Cine Patronat, anys 50, (Col. Marife Sancho).

Són molts els balladors i balladores, moltes les histories i anècdotes... poc a poc es faran visibles, des d’ací molts ànims per a la nova Associació de danses!!


Mª Jesús Juan
Alicia Martí
       Publicat programa de sant Llorenç 2017
(II part)




martes, 19 de septiembre de 2017

Festa del carrer Sants de la Pedra 8-10 de juliol 2016. (I part)



Guy Fourcaud
La festa de 2016 la dedicarem a les danses d’Aielo, tant arraigades en el carrer. La dansà és el ball que ens caracteritza, transmetent-se de generacions en generacions arribant a l’actualitat. Les danses d’Aielo s’han de consolidar, impedint la seua desaparició com va ocórrer en temps passats. Ara, sembla que altra vegada un grup de gent jove intenten que a Aielo tornen a sonar les postisses pel carrer Major. Des de el carrer Sants de la Pedra sempre els animarem i els demanarem una revolada pel nostre carrer el dia de la festa.
 

Per aquest motiu, volguérem mirar de reüll el passat amb l’exposició “DOLÇ RECORD: LES DANSES”. Una mirada a les danses d’abans i els seus protagonistes. Volguérem que per uns dies el carrer s’impregnara del so de les postisses, de cants, retrats de les dansadores, de velles histories que perduren en el temps..... volguérem que tots aquells que visitaren la mostra, esbossaren un somriure en recordar uns personatges que han deixat de formar part d’un passat per estar ben presents.
Crònica de la festa 2016. Destaquem dos actes
CORAL INFANTIL “Cantabile”, junt al seu creador Guy Fourcaud

Divendres 8: Començàrem amb la cercavila dels cabets D’ARMIDAM I LA COLLA DE DOLÇAINERS d’Aielo. A continuació inauguràrem l’exposició “Dolç record: les danses d’Aielo” al cantó dels Sants. L'exposició era una mostra per conèixer l´origen, anècdotes i l´arrelament de les danses d’Aielo a partir de fotografies i objectes aportats pel veïnat. I després de gaudir de la mostra, l’ANIMACIÓ CORAL INFANTIL “Cantabile” de l’Associació ACCORDEM d’Aielo de Malferit. Primera i magnifica actuació de la coral infantil preparada, organitzada i dirigida pel veí i amic Guy Fourcaud, un excel·lent treball que es va presentar este dia amb un ampli repertori de cançons que les xiquetes cantaven con àngels baixats del cel i foren gratament admirades per tots els assistents. 

Però, desgraciadament, els dimarts 11 d’octubre, ens va dir adéu un mestre de mestres, Guy Fourcaud, músic i educador de veus (con l’etiquetaren en França la seua nació). Va arribar a Aielo a l’any 1999, per raó de l’agermanament dels dos pobles Aielo i Vals-Pres-Le-Puy (França). Prompte va ser captivat per aquestes terres i la nostra gent, triant Aielo com la seua residencia habitual i contraient matrimoni amb una aielonera. El carrer vol rendir-li merescut homenatge pel gran treball dut a terme durant els anys que va conviure amb nosaltres i la magnifica tasca que portava endavant.

Dissabte 9: sopar al carrer i després danses al carrer, a càrrec de nou grup de danses d’Aielo “LA SOLANA GRUP DE DANSES”, acompanyats del  “GRUP DE DANSES D’ONTINYENT” i amb la música de la COLLA DE DOLÇAINERS d´Aielo. Abans d’este acte el carrer Sants de la Pedra va rendir homenatge a quatre dones pels seus esforços i entusiasme en recuperar les danses d’Aielo i en defensa del folklore aieloner. Maria Vidal, Maria Chapi i Maria Aparici. I  la catedràtica de música Elvira Juan Llovet.

Elvira Juan Llovet: Elvira ve d’una família balladora i grans músics, la seua mare era una de les bones balladores d’abans i va recuperar la cadena d’Aielo perduda feia molts anys. Elvira ha deixat constància de les seues investigacions al seu llibre “Música y tradición en Ayelo de Malferit. Desde los orígenes hasta 1990”. Un esplèndid cançoner d’Aielo, amb partitures, lletres de cançons, historia de les danses, indumentària típica... 
Maruja Vidal "cuernà"
Maria Vidal: Gran aficionada i balladora de “tota la vida”. Fundadora del grup de danses la Solana als anys 80. Maruja és una persona que desprèn alegria i humilitat. Coneixedora de les danses d’Aielo, ella sempre els ha ballat fent parella amb Emilio Castelló.
 
Maria Aparici: veterana balladora, feia parella amb Maruja, es de destacar el seu esforç en recupera les danses als anys 80.

Maria Chapi Albero: Balladora, fundadora del grup de danses la Solana, recuperadora de les danses les que estaven ja oblidades i en greu perill d’extinció. Maria va fer un gran treball de documentació i recuperació de balls, anècdotes, històries i cançons d’aquells majors que dansaven.
Les quatre son un referent per a les danses, i per aquest motiu el carrer va creure, que eren mereixedores de l’afecte i admiració de tothom. 
Exposició “Dolç record: les danses d’Aielo”.
Diumenge 10:  cercavila, trasllat dels Sants, santa missa, i esmorzar popular al carrer. Però després d’esta curta crònica voldríem comentar un poc sobre l’Exposició “Dolç record: les danses d’Aielo” instal·lada al cantó del retaule dels Sants de la Pedra, en la que mostraven una menuda part de la història de les nostres danses, una trentena de fotografies, textos que narren els orígens i la lletra d’algunes cançons que es ballaven abans i la trajectòria de la festa. Visitar i recórrer l’exposició era assabentar-se i aprendre un poc sobre els nostre ball i conèixer la història d’alguns personatges que la feren possible a primeries i durant els segle XX. L’exposició no tenia horari, muntada a l’aire lliure, podia visitar-se a qualsevol moment. A la mostra organitzada per al record i anecdotari de les danses, parlaven d’una cançó popular que es ballava a Aielo, cal traslladant-se a les primeries del segle XX, imaginar-se aquell carrer Major ple de dansadors i dansadores i rememorar als dos personatges que menciona la cançó, serien estos dos grans dansadors  els protagonistes de la cançó??.... ( I part). 

Mª Jesús Juan
Alicia Martí
Publicat programa sant Llorenç 2017





(Enguany també ens han dit adéu dos dones apassionades e involucrades en la festa, dones voluntàries, sempre han ajudant i col·laborat arreplegant la voluntat entre el veïnat, per poder fer una festa digna i poder sustentar-se. Gràcies per la totalitat de hores que consagrareu al carrer i fins sempre PILAR BELDA UREÑA, la fabriquera, i JOSEFA DOMÉNECH DOMÉNECH).