Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


viernes, 20 de agosto de 2010

La primera pedra de les Escoles Velles i la inauguració de la Casa Quartell de la Guardia Civil

.


Portada del diari ABC del 5 de novembre de 1925. (Procedència: Juan José Tudela)


El 25 d’Octubre de 1925 va ser un dia important en la història d’Aielo: es posà la primera pedra del grup escolar conegut com les escoles velles i es va inaugurar l’edifici de la Guardia Civil.

El projecte de l’edifici escolar va ser realitzat per Vicente Valls i Gadea. Els terrenys van ser donats per D. Bautista Aparici, fill d’Aielo, que a més a més va pagar el material de construcció i va donar 10.000 pts per a altres despeses. Com a reconeixement a les escoles li posaren el seu nom.

L’acte va ser un esdeveniment social, multitudinari i popular, ple de personalitats: el Governador Civil, el cardenal Benlloch, el marques de Sotelo, els marquesos de Malferit...

La gent d’Aielo va eixir al carrer a gaudir de tots el actes: inauguració de la casa destinada a la guàrdia civil, benedicció de la primera pedra de les escoles i descoberta de la placa del nom al carrer Primo de Rivera. Desprès de les misses i benediccions corresponents, parlaments i discursos exposats, totes les personalitats es traslladaren al palau dels Marquesos de Malferit per a gaudir d’un banquet.

Va ser un dia assenyalat del qual la premsa es va fer ressò. El diari ABC (dia 5-11-25), també el periòdic “Blanco y Negro” (17-11-25) i “El diario de Valencia” (dia 27-10-25), publicaren uns extensos articles, il·lustrats amb reportatge fotogràfic, explicant pas a pas tot el que esdevingué aquell recordat dia.

Mariló Sanz i Mª Jesús Juan

4 comentarios:

  1. Perdoneu, com no sabia on parlar del paixerell me n'he vingut a esta entrada amb l'etiqueta hemeroteca.
    Per què no es poden fer comentaris en el Paixerell? em venen ganes de fer-ne cada vegada que llig algun apartat, és molt divertit i no em puc imaginar què pensaria la gent de l'època llegint tanta ironia.

    ResponderEliminar
  2. Son fabulosos estos periòdics humorístics de final del XIX i principi del segle XX, si t’agraden a la Biblioteca Virtual de Premsa Històrica pots trobar-ne un grapat.
    En el cas del Paixarell, sabeu quans de números es van publicar?

    ResponderEliminar
  3. Gràcies al primer comentari he obert de nou el paixerell d'este blog i he vist que hi ha coses noves que no havia llegit i gràcies al segon comentari sé on puc llegir-ne més. Xe que bé!.

    ResponderEliminar