Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


domingo, 29 de mayo de 2011

CARRERS D'AIELO: La plaça del Palau



Any 2005. La Plaça del Palau nevada. Foto: Rafa Morant.

La plaça del Palau d’Aielo, evoca passat històric, polític i social; és i ha estat durant dècades, el nucli central i més important del poble. 

Presidint i com un símbol d’identitat donant nom propi a la plaça està el Palau, antiga residència dels Marquesos de Malferit i hui en dia seu de les oficines de l’Ajuntament. És per això que molt bé es pot dir, sense caure en exageracions, que des d’esta plaça s’ha dirigit la vida política dels aieloners de moltes èpoques i es pot afirmar també que s’han pres decisions importants que han canviat el curs de la vida del poble. 

A més de seu política no oblidem destacar la plaça com punt de trobada social durant dècades. Al segle XIX les escoles s’hi trobaven als baixos de l’antic l’ajuntament, això fa imaginar la xicalla corrent amunt i avall eixint o entrant de l’escola  i una atmosfera carregada de vitalitat contagiada per l’energia dels menuts. Al mateix edifici també s’hi trobava la presó, on més d’un altercat s’hi donaria trencat la rutina diària als veïns.

Imaginem una activitat frenètica des que s’instal·là el mercat a meitats del mateix segle XIX, un mercat que abans es feia a la plaça l’Hostal. Els llauradors descarregaven les collites de l’horta o la fruita del secà, transportades en les sàrries pels seus matxos i ho deixaven a la vista dels clients i a punt per vendre. Per la seua banda, les dones hi acudien per comprar, aprofitant també per fer la xarradeta amb la resta de dones del poble i saber les ultimes novetats.

La plaça es recordada com un nucli on es concentraven també gran part dels esdeveniments festius que se celebraven cada any, unes vegades eren la solta de vaquetes, les danses o altres actuacions lúdiques.

Perspectiva esquerra de la plaça des del Palau, el primer que es veu és la paret lateral de la botelleria i al fons de la plaça, està la gran casa dels "Girones" amb el seu rellotge solar a la façana; tambè seguint donant la volta es veu  la casa de Miguel Ferrandiz i junt a ella l'antic ajuntament amb la seua llarga balconada. Foto: Mª Jesús Juan. 

El restaurat i gran Palau és sense cap dubte el monument civil per excel·lència del qual ens enorgullim els aieloners. Alguna vegada hem escoltat testimonis de persones que tirant enrere la mirada, recordaven quan de menuts veien arribar al poble “els de València” i expectants observaven com paraven a la plaça, just a la porta del palau, resultant ser unes vegades els marquesos, però altres, les criades i els criats que s’avançaven per preparar la casa i deixar-ho tot a punt per a quan vingueren els amos. Els records infantils eren reals encara que difusos i tal volta envoltats d’imaginació perquè la intriga del que passava més enllà d’eixes gran portes era inevitable. Qui no recorda en Aielo escodrinyar el pati del palau mirant pel pany de la porta en temps quan l’edifici estava desocupat i tancat? Nosaltres mateix ho férem i imaginàrem mil i una històries només mirant els vistosos rajols blaus de l’escala. 

Molt a prop del Palau està la destil·leria de licors instal·lada l’any 1888 en una dependència del Palau i que tant de renom va adquirir a principi del segle XX. Hui en dia la botelleria li dóna a la plaça l’aire nostàlgic de temps passats, no només per l’antiga façana que conserva, sinó en comprovar com actualment continua la seua activitat i manté intactes moltes de les instal·lacions que emprava quan els seus licors eren coneguts arreu del món.

Des de la part més alta del Palau, es veu l'antic c/ la Pressó, hui c/ Esglesia. Foto: Mª Jesús Juan. 

Però la plaça no solament és el Palau o la botelleria. Seguint el camí donant-li la volta, trobem una gran casona, “la dels Gironès”, que conserva a la seua façana un rellotge solar i als sotabalcons una antiga ceràmica dels XIX. Esta casa es mereix parar l’atenció per ser eixample de vivenda típica de llauradors rics del poble. 

Junt a esta gran vivenda hi ha una xicoteta casa que fa raconet, la casa on la recordada Brigideta "La de les Ulleretes" donava classe als més menuts del poble a principis del segle XX. 

Una de les eixides de la plaça, l’actual travessia Palau, és un peculiar curt i estret carreró on antigament estava el forn conegut ja a començament del segle XX com el forn Vell. 

Al costat i al mateix canto està la casa on va nàixer i viure l’estimat  poeta que va ser mestre d’Aielo Miguel Ferrándiz Bataller .

I junt a la casa del mestre Ferrándiz està el vell edifici de la casa de la vila que durant dos segles ha segut l’ajuntament. Les seues dependències serviren antigament com ja s’ha dit per “fer escola” i presó, a més d’acollir en temps posteriors, el jutjat, la biblioteca i fins i tot una pescateria a la dècada de 1970.

La següent eixida de la plaça és el carrer Església, conegut col·loquialment com carrer la presó.

Si seguim el passeig iniciat al Palau, s’hi trobem amb altra eixida de la plaça, és el carrer Primicias. Al seu cantó i amb porta natural a la plaça està la casa dels cups, antiga bodega de vi del Marques de Malferit, que també omplia aquella part del poble de vida i d’activitat. 

De la plaça es va cap al riu pel carrer Hospital i partint d’un lateral del Palau i envoltant-lo en part per darrere està el carrer sant Antoni o carrer Vell.

Sabem per fonts documentals variades (padrons de riquesa i escriptures) que esta plaça sempre ha estat nomenada com plaça Palau, tanmateix la denominació de la plaça ha variat al llarg dels anys. Fent este treball d’anàlisi del nom basant-nos només en les actes d’ajuntament, ens adonem que ja apareix reflectit el nom plaza Palacio, en acta de finals del segle XIX, concretament l’acta del 7 d’abril de 1891, quan l’ajuntament va fer una distribució dels carrers del poble en districtes electorals. 

Foto presa des de la terrassa del Palau l'any 2005, des d'on es veuen les cases situades enfront: la primera, propietat del marques i a la part dreta distingim el c/ Primicias i els cups. Foto: Mª Jesús Juan.

L’any 1899 es canvia el nom a plaza de la Constitución en acta del ple d’ajuntament de 24 de setembre de 1899.

En període republicà se li dóna el nom de plaza de la República segons consta en acta del 26 d’abril de 1931. Curiosament trobem en esta mateixa acta una referència també a la plaça: la fàbrica de licors Viuda de Juan Juan Mompó sol·licita pujar l’aigua des del riu i l’ajuntament li dóna la conformitat a canvi de posar una aixeta a la plaça i donar servei públic. Esta font i l’abeurador col·locada seguint les recomanacions del consistori  va estar en funcionament omplint cànters i botijons fins fa pocs anys.

En concloure la guerra civil hi ha altra renovació als noms dels carrers: la plaça adopta el nom de plaza del Caudillo en honor al vencedor del conflicte bèl·lic, segons consta en acta del 12 de juny de 1939.

La plaça, oficialment va mantenir el nom de plaza del Caudillo, fins l’any 1980 quan en acta del 17 d’octubre s’acordà el canvi a plaza Palacio, plaça Palau, nom com era coneguda des de sempre.

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz
Fotografies Mª Jesús Juan Colomer

No hay comentarios:

Publicar un comentario