Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


martes, 6 de diciembre de 2011

Les campanes d'Aielo de Malferit. (4ª part)



Campana de l'antic Hospital Beneficiència l'any 2002,  ja restaurada.


Altres campanes a Aielo de Malferit


A més a més de les campanes de l’església San Pedro Apòstol, Aielo de Malferit conserva altres campanes: la de l’antic Hospital Beneficència i la de l’ermita de San Joaquín.


Campana de l’antic Hospital Beneficència
Esta campana, també coneguda com a “Campaneta de les Mongetes”, és una interessant peça creada el 1912 a la casa Roses d’Atzeneta d’Albaida. Va ser batejada, segons documentació conservada a l’arxiu Municipal d’Aielo , el 2 de gener de 1903. 
“En la villa de Ayelo de Malferit a 13 de Diciembre de 1913, siendo sobre las tres de la tarde, fueron congregándose en la puerta del referido edificio recayente al camino de las huertas que conduce desde la Calle Mayor tomando asiento las autoridades y demas invitados en bancos preparados al efecto, hallándose en alrededor una gran muchedumbre de los vecinos se dio principio al acto del bautizo de la campana; que con este destino habia regalado el fabricante D. German Roses, de Adzeneta, por el clero parroquial de esta Villa y apadrinándola el Sr.Alcalde D. Daniel Mompó y Dña. Clara Sancho Mompó; terminado este se colocó en su sitio y con gran regocijo de los presentes se echó al vuelo quedando sastifechos de la sonoridad de la misma...” 

La campana manté la capçalera de fusta i fou inutilitzada acurtant la corda que la posava en marxa per fer-la voltejar, quan les monges, que eren les que s’encarregaven d’ella, abandonaren l’Hospital. Quan no la tocaven elles ho manaven fer a alguns encarregats com els Salineros, el Ti Manyano, el ti Marta i altres. La seua funció era la de cridar a missa a l’Hospital o celebrar festes particulars de la congregació. 

La campana en el moment de baixar-la per a ser restaurada.

És una de les poques peces conservades que, sent originàriament religiosa, és, també un element cívic propietat d’un consistori. 

L’any 2002, quan la Biblioteca Pública d’Aielo, situada aleshores a la part central de l’edifici de Hospital Beneficència,  celebrà el 50 aniversari de la seua creació i veient l’estat lamentable de conservació en el que s’hi trobava la campana, que va servir de mascota i logotip durant la celebració, es va demanar a la Colla de Campamers d’Ontinyent la seua col·laboració, ells aconsellaren una retirada immediata de l’espadanya i la seua posterior restauració.

Sergi Gómez, de la Colla de Campaners d'Ontinyent, observant l'estat de la campana abans de la seua restauració.

La colla de campaners va fer un informe exhaustiu de com la trobaren en la seua primera inspecció, gràcies al qual tenim una exacta descripció de la campaneta (1). 

I així entre altres coses diu que la Campana de les Mongetes té una boca de 41 cm., una alçada de 50 cm., i la vora de 4 cm. que ens ofereix un pes aproximat de 41 kg. Amb tres anses antropomòrfiques unides a una truja de fusta de carrasca, al moment de l’observació totalment podrida, i per tant, insegura i perillosa. Igualment estava perillós el batall. Es va valorar com una peça notable digna de ser restaurada. Segons l’informe, l’epigrafia, simple i elegant, era una sanefa vegetal de tipus modernista amb un seguit d’inscripcions esborrades que envoltaven el bronze, destrossades en data posterior a la de la fosa, i que segurament indicaven la propietat de la peça. Els únics escrits conservats eren els referents a la data de fosa: “AÑO 1913”.

La campana restaurada.


El treball de restauració va  consistir, segons proposà l’informe, en la neteja de la peça, i la reproducció de la truja de fusta i dels ferratges. A més aconsellava que els tècnics municipals idearen un original sistema manual de volteig que fera útil la campana, sense desbaratar el sostre del que aleshores era la Biblioteca. i desaconsellava l’electrificació. 

La campana seria novament hissada al seu lloc durant el Nadal de l’any 2002, i es va col·locar fent una gran festa el dia 2 de gener de 2003, data en què es complien els 90 anys de la seua benedicció i concloïen les activitats del 50 aniversari de la Biblioteca.

Ermita de San Joaquín o del Calvari abans de la seua restauració en l'any 2004.


Campana de l’Ermita de Sant Joaquín

La campana de l’ermita de sant Joaquín és molt xicoteta i també conserva la capçalera de fusta. Porta la  inscripció JESUS, JOSE, MARIA, año 1725.

Antigament la feien sonar els mateixos encarregats que la campana de l’Hospital, però amb el pas del temps es va deterior i no hi havia corda per poder-la tocar, per la qual cosa es va aprofitar la restauració del Calvari per restaurar també la campana, que es la més antiga conservada a Aielo dins del seu patrimoni campaner.

La campana, baixada de l'espadanya, per a ser restaurada en  2004.


La col·locació definitiva de la campana a punt per a ser voltejada el dia de la festa de sant Engraci va ser el dia 5 de gener de l’any 2005. 


Consideració final

I amb esta aproximació a les campanes d’Aielo finalitzem esta breu incursió en una part del Patrimoni d’Aielo molt interessant que mostra molt del passat i d’una manera de viure que ja no té res a vore amb l’actual: quan la gent pendents de les campanes sabien les hores, les festes, les defuncions, els casaments, els naixements i altres esdeveniments socials. 

Encara que les campanes són història, hem de seguir treballant per a que siguen present i futur.

Quan fa més de vint anys parlàrem amb Salvador Juan, este recordava amb enyorança a Llorenç Barber quan de xicotet començava a interessar-se per les campanes i pujava dalt de campanar per ajudar-lo. Actualment Llorenç ha aconseguit el que pocs: un renom internacional composant i interpretant concerts amb campanes.

Llorenç Barber. Foto: Mediateletipos.net

És de ressaltar este èxit a gran escala de Llorenç amb el seu ofici de músic fent parlar les campanes, evolucionant i variant en les maneres de traure la sonoritat i en la utilitat. Gràcies al seu treball  campanes d’arreu del món es mantenen vives actualment. 

Al passat i a xicoteta escala també les feren parlar tots els antics campaners i acòlits que  tocaren les campanes en Aielo emprant el llenguatge universal que tothom sabia. Amb ells, sense oblidar als que les fabricaren, es va perdre una manera tradicional de viure.

Uns i altres, es mereixen el reconeixement i que es valore i no s’oblide el seu treball.

Mª Jesús Juan i Mariló Sanz . Publicat al Llibre de Festes de l'any 1989. Les fotos de les que no es cita procedència són de l'Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Degà Ortiz.


NOTES:
(1) Informe sobre l’estat de la campana de l’Hospital de Beneficència-Biblioteca Pública municipal d’Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida), Sergi Gómez i Soler, Cap de tocs i Secretari de la Colla de Campaner d’Ontinyent. D’entre tot només transcrivim el que ens mostra com era la campana, obviant els desperfectes que més endavant restaurarien.



No hay comentarios:

Publicar un comentario