Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

viernes, 13 de julio de 2012

NOSTRA SRA. DEL CARME, SENYERA DEL FONDO. Aielo de Malferit


La processó del Carme, una festa i tradició.
Foto propietat de Pilar Navarro. Dècada de 1960.
La Mare de Déu del Carme torna, com tots els anys, a passejar pel Fondo, torna a recórrer els vells, menuts i empinats carrerons per mostrar-se i recordar tothom que sempre està protegint el veïnat.

En el seu passeig sempre va acompanyada, hi ha moltes fotografies testimoni que ho mostren. En esta ocasió parem l’atenció en unes poques, és important mirar les fotografies amb deteniment perquè guarden detalls reveladors de vida i història, desvetllen el nostre passat. 

En primer lloc tenim la que ens ha cedit una veïna del carrer, Pilar Navarro.

La Mare de Déu esta parada just davant el Portal de l’aigua o l’Arc del Carme, com es conegut en l’actualitat. A l’esquerra es pot contemplar la casa, que enderrocaren fa anys, propietat d’Amparo, la Xata. Actualment l’espai de la menuda caseta esta ocupat per un jardinet, donant per una banda amplitud al carrer, i per altra trencant l’efecte singular d’emmurallament que des de la part exterior s’hi veia. 

Darrere de la imatge, es veu la pujada del carrer Hospital i al fons la casa de Modesto Penades i Emilia. A la dreta de la fotografia, s’observa un poc de la paret de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil i abans Hospital Beneficència.

Altre aspecte que ressalta és el carrer empedrat, un detall desconegut per a les generacions més joves que no ho han conegut i només ho poden veure a traves de les fotografies que sortosament es conserven.

Els carrers empedrats, feien del Fondo un lloc típic. Recordem doncs en este curt trajecte pel barri del passat, quan el Fondo estava ple de menudetes casetes humils, que la gent deia que eren coves, el sòl era de terra, els habitatges no tenien corral o el que tenien era molt menut, les parets eren de terra i llosa emblanquinades, i la teulada estava feta de canyís. Eren cases habitades per jornalers de sol a sol, i tots amb una cosa en comú: devots de la seu Mare de Deu del Carme, qui dóna nom i és emblema del barri. 

Per l’aspecte de les persones deduïm que la fotografia és de la dècada de 1960. A la Mare de Déu la porten als muscles Ramon Navarro i Manolo, de la Foia Redona, desconeixem el nom dels altres dos portadors per no ser visibles a la fotografia, al costat de Ramón reconeixem a Remigio Belda. 

El retratista va aprofitar un moment de descans dels portadors per immortalitzar el moment i la tradició. 

Per descansar les andes, junt a la imatge de la Verge i els portadors anaven quatre xiquets que havien d’estar atents del senyal que significava parada. En escoltar un colp a la fusta de l’anda, els acòlits posaven els pals als quatre barrots de les andes que es recolzaven sobre els pals. Així els homes descansaven uns segons, ho necessitaven perquè la imatge no és lleugera. En prendre forces de nou alçaven la  imatge amb un espècie de moviment característic que mirant-ho de lluny semblava que la Verge caminara sola.

Observant una fotografia podem assabentar-nos de molt.
Foto  propietat de Lola Albero. Dècada de 1960.


La segon fotografia  que presentem és propietat d'Antonia Martinez, mare de Lola Albero, és molt similar a la primera, sols canvien els devots-portadors: en este cas són Vicent Pastor i Miguel Albero, al costat de Vicent esta Miguel Torrijos i d’acòlit Ximo Aparici. 

Posant molta atenció es veuen les dones que participen a la processó amb vel al cap, altre aspecte desconegut per les generacions actuals. I observem un detall interessant: endevinem que l’antic quartell de la Guardia Civil o casetes de l’Hospital encara estava habitat perquè als balcons hi ha dos persones contemplant el pas de la Mare de Déu. Este edifici va ser enderrocat a la dècada de 1980. La fotografia és de la dècada de 1960.

Tan en una com en altra fotografia, veiem l’empedrat del carrer que va desaparèixer a la reforma urbanística de la dècada de 1970,  quan enquitranaren els carrers del poble d’Aielo de Malferit. Les pedretes foren substituïdes en esta part i en altres del poble per asfalt, no neguem que es guanyà en comoditat però es va perdre la personalitat del sabor antic que en este moment no volem oblidar.

També a les dos instantànies es veuen els fanalets de les andes encesos. Conta Lola Albero, que abans la processó era a poqueta nit i la missa es resava a l’església. A l’Arc acudien els devots a resar la novena, totes les dones anaven amb les cadiretes de boga de casa, les típiques, menudes  i còmodes cadires que s’utilitzaven per a seure davant del foc al calor de la llar.

Tenim més fotos que ens transporten al passat del barri i que ens conten part de la història d’Aielo. Són les fotos que se centren en aspectes concrets. Per un lloc en tenim dos de la part alta de l’arc, on està la imatge de la Verge. 


En esta fot0grafia es veuen les banderets de confecció casolana.
Foto  aportada per Lola Albero. Dècada de 1960. 

I en esta, les garlandes que decoren l'Arc de la verge són  comprades, es veu facilment la diferència.
Foto  cedida per Lola Albero. Dècada de 1960.

Per altre, tenim la fotografia d’un raconet molt entranyable i estimat del poble, és el que hi ha a la part darrera de l’arc, mirant les hortes. Antigament era el lloc triat pels mes majors del Fondo per prendre el sol els dies de mes fred d’hivern i  la pedra de picar espart feia de banc. 

Imatge antiga on està Lola  Albero en un raconet estimat i entranyable del barri,
actualment continua sent dels més bonics del poble. 
Foto  aportada per a l'article per Lola Albero. Dècada de 1960.

Lola Albero recorda a tots aquells agüelets xerrant tranquils a l’ombra de la porta d’accés al poble, quan ningun cotxe trencava la pau, sols la pujada per la costera d’Allà Baix d’algun llaurador carregat de cabàs o amb el ramal en mà tirant del matxet, donava tema de conversa aquell veïnat cansat d’acatxar el llom als bancals d’Aielo.

No hem d’oblidar esta saviesa popular i demostració de devoció que atresora el Fondo. El que hem vist a les fotografies i hem recordat en l’escrit són imatges del passat que malgrat tot, continuen vives, hem de lluitar per evitar que siguen oblidades, que siguen absorbides. 

La Nostra Sra. del Carme, senyera del Fondo, es l’encarnació viva de la supervivència del primitiu barri d’Aielo de Malferit.

                                                                                 MªJesús Juan  Colomer
Mariló Sanz Mora

Juliol 2012

Agraïm la col•laboració:

1)-Pilar Navarro, compromesa amb la festa, molts anys presidenta. Pilar cuida l’altar, les plantes, els ciris, les flors que els devots d’Aielo li porten a la Mare de Déu com a promesa o demanant-li algun favor.
2)-Lola Albero, va viure de xicoteta a la Travessia del Carme, despres anà a viure just al mateix costat de l’Arc, quan contava 15 anys la família es va traslladar a viure al c/ Sant Llorenç. El Fondo esta molt present al seu cor, emocionant-se en contar-nos els records d’infantesa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario