Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

jueves, 1 de junio de 2017

La porta o reixa de la Capella del Stm. Crist o Capella de la Comunió






En Setmana Santa l’església és escenari principal dels actes religiosos, és per això, que volem parar-hi l’atenció. Però ho fem centrant-nos en una part, no en la totalitat de l’edifici, ni en l’altar, ni en l’interior de cap capella, tampoc en la iconografia religiosa. Observem, perquè és important mirar els detalls, la porta o reixa de la capella del Stm. Crist o capella de la comunió.

La reixa que tanca la capella de la Comunió, va ser sufragada pel matrimoni Juan Bautista Mompó Vicent i Presentación Bernabeu Faus. Segons els records familiars de Chelo Mompó Bernabeu, que és qui ens explica tota esta història. Presentació li deia al seu marit que volia costejar una porta per a la capella de la Comunió i deixaria tot arreglat al testament, però el marit, Batiste, li va respondre que millor fer allò que desitjava en vida i no esperar a morir... i així va ser. Batiste va morir en 1912 i Presentació en 1914, és a dir, la porta de ferro ha complit més de 105 anys.

Però, qui eren estos veïns? Xelo Mompó Bernabeu “Roca”ens ho explica escorcollant en la memòria, el que sa mare Consuelo li contava. Anem pas a pas.

Batiste Mompó Vicent (1839-1912) era el segon fill del matrimoni aieloner Antonio Mompó i Josefa Vicent, i tingueren dos fills més, Adriano (1837) i José Ramon (1841). Es va casar en dues ocasions, la primera vegada amb la jove Josefa Barber Tudela[i], d’este matrimoni no tingueren descendència[ii]. Josefa va morir als 49 anys l’any 1887. I Batiste va contraure (als sis anys de viudo) i 53 anys, nou casament amb Presentació Bernabeu Faus, soltera de 40 anys. Fou el dia 14 de setembre de 1892, a les 9 del mati quan es reunirien tots a la capella del Stm. Crist de la Pobresa per contraure matrimoni canònic. El prevere que els casà va ser Joaquín García Dobón.  

El pares de Presentació eren Bautista Bernabeu Satorres[iii] (llaurador) i Rafaela Faus Ribes[iv], domiciliats al carrer sant Roc (actualment c/ Església).  La mare de Presentació, Rafaela Faus, era natural de Ròtova. No hem trobat la partida de naixement de Presentació (altres documents ens certifiquen que va nàixer en 1849), però si la dels altres germans de Presentació que van néixer a Aielo, per esta raó, donem per sabut que la nostra protagonista és natural de Ròtova i deduïm que se seguiria el costum en aquells anys entre les joves mares, d’acudir a donar a llum a la casa materna.

D’esta segona unió de Batiste amb Presentació, tampoc tindria descendència.

El germà de Presentació, Rafael Bernabeu i la seua dona Presentació Ortiz Orta, moriren deixant orfes a les dues filles, Rafaela nascuda l’any 1892 i Consuelo Bernabeu Ortiz l’any 1902. Les dues germanetes anaren a viure a casa dels tios on passaren la infantessa, convivint amb ells a l’actual casa de Victor Reig, i ho feren fins a la defunció de la tia Presentació i el casament de la germana major, Rafaela[v] amb Salvador Castelló Castelló. La germana menor Consuelo[vi], mare de Xelo Mompó, tenia aleshores 12 anys quan va anar a viure amb la germana novençana.
 
Consuelo Bernabeu Ortiz (1902-1991)
I com anècdota, ens conta Xelo, que sa mare al viure en casa rica, de menuda anava sempre molt ben vestida i fins i tot, portava sovint bonics barrets al cap. 

Reprenem el fil inicial i continuem amb Batiste, sufragador de la reixa de la capella. Era un llaurador propietari molt adinerat, només dir com exemple que quan va morir Presentació, en casa hi havia més de 400 arroves d’oli, mobiliari i bens de prestigi. Batiste era amo de terres i propietats que es distribuïren entre els hereus, rendes de cases fins i tot a Ciudad Real, també tenia contrasenya al cabriol de la seua propietat per a que no fora robat pels roders.

Va ser alcalde d’Aielo, nomenat la sessió del dia 3 d’abril de 1885, i cessat l’1 de setembre de 1886. Tot un any dificultós i dolent en la història d’Aielo, donat que patiren la greu epidèmia de colera de 1885, i l’alcaldia va haver de fer front a les necessitats entre els pobres del poble i  malats.

Batiste, segons documentació de 1883, formà part de la junta de la Beneficència encarregada de realitzar reformes d’ampliació de l’Hospital Beneficència quan l’edifici estava al Fondo. L’any 1902, seguia com administrador en la Junta comissionada per recollir fons per a la construcció del nou edifici de l’Hospital. Mirant els grans esforços fets aportant fons i recursos per edificar l’Hospital Beneficència a l’Eixample, ell faria la major contribució substanciosa per a l’edifici que serviria per finalitzar les obres. Va fer donació de 5000 pts, sent el major donatiu aportat d’entre tots els aieloners adinerats. La segona persona que més va contribuir, ho faria amb 1500 pts... Malauradament Batiste ja no va poder veure acabat ni inaugurat l’Hospital Beneficència, que va ser el dia 13 desembre de 1913.

Va morir, sense fills, a la seua casa on sembla va viure sempre, al c/Església, 23, el dia 2 d’octubre de 1912, als 73 anys. Esta soterrant al panteó de la família Juan Sanchis.

Una vegada explicat qui eren els sufragadors, expliquem més sobre la reixa. La reixa està feta de ferro forjat, de perfil molt fi i silueta elegant, quasi sense ornaments, solament unes senzilles flors com adorn floral i els barrots trenats. Fa les funcions d’una gran porta, coronada per una creu i a cada costat, les inicials del  matrimoni benefactor (BM i PB), al mateix centre de la porta i a la part més elevada de la reixa. La porta és una peça d’artesania esvelta, dividida en dues parts i la part central de mig cercle... Té una part fitxa als laterals i l’altra que s’obri i es tanca, per la quan s’accedeix a l’interior de la capella.
 
Detall de la porta, on podem apreciar les inicials del matrimoni Batiste i Presentación
I dóna pas, i al mateix temps, aïlla per al recolliment i la pregària als fidels que desitgen orar en la capella. A través dels barrots podem veure, sense dificultat, la imatge del Stm. Crist de la Pobresa situat al seu altar i també el Sagrari.

La reixa està pintada amb un bany de dos colors: les flors que adornen els barrots de color daurat, els barrots i tot el conjunt de la porta de color platejat, pintura molt utilitzada per les dones d’Aielo, que acostumen a pintar amb esta tonalitat les reixes i balcons de les cases del poble.

I sobre qui va ser el ferrer encarregat de fer este treball artístic, ho desconeguem, però sense por a equivocar-nos, per les dates en les que estem parlant, senyalem al ferrer d’Aielo, Vicente Ferri Martí.

A més a més, Vicente Ferri va ser també qui va crear les portes de ferro d’accés al recinte de les Escoles Velles pel jardí de l'Eixample, a l’any 1932. Si examinen les dues portes, podem veure una certa semblança que denota la mateixa mà. També podem observar el seu treball  a la mateixa parròquia: la barana de ferro que envolta tota l’església per damunt de les columnes. I passejant pels carreres del poble,  observem treballs de ferreria, que exercitava amb delicadesa, a la seua ferreteria, al c/ Sants de la Pedra, on també ferraven el bestiar de tota la població. I  com anècdota complementària, se sap que a més a més de ferrer, degut al seu contacte amb els animals del camp, actuava també com ajudant del veterinari.
 
Detall del balcó que rodeja tota l’església.
Ara ja sabem un poc més del nostre Patrimoni religiós, concretament sobre una part que sovint veiem i que poques vegades mirem amb deteniment. Esperem que, a partir d’este escrit, parem l’atenció amb la reixa i que ens faça recordar que darrere de cada cosa procedent dels avantpassats, hi ha un grapat de històries mínimes protagonitzades per persones, més o menys anònimes, i que totes juntes són les que configuren la nostra deixa històrica.

MªJesús Juan Colomer
Mariló Sanz Mora
Programa Setmana Santa 2016


[i] Filla d’Epifanio Barber i Margarita Tudela
[ii] Residien al c/ sant Roc
[iii] Fill de Bautista Bernabeu i Maria Satorres
[iv] Filla de Francisco Faus (Ròtova) i Rafaela Ribes (Aielo de Malferit)
[v] Rafaela Bernabeu Ortiz casada amb Salvador Castelló Castelló tingueren 7 fills
[vi] Consuelo Bernabeu Ortiz casada amb Estanislao Mompó Faus van tindre 6 fills.

No hay comentarios:

Publicar un comentario