Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"

.

lunes, 31 de julio de 2017

HOMENATGE FESTER: Federico Barber Belda (IV Mostra Festera 1966-2016)



Federico Barber, soci fundador de la comparsa Caníbals a l’any 1962,  i també fundador de la comparsa Bucaneros a l’any 1969.

Sempre ha desfilat en la triomfal entrada com a cap d’esquadra,  fent vibrar al públic assistent. Durant 8 anys ha desfilat al so de les marxes mores, i 47 anys de cap d’esquadra en el bàndol cristià.

Al so de bonics pasdobles ha ballat, i amb sa orgull, ha demanat forts aplaudiments per a la seua filà.

Home d'arrelades costums festeres i devoció als nostres Patrons, satisfet de la feina ben feta. També anys de compromís per les festes, veterà, entregat, i sempre de bon humor.

Federico té una seua segona afició, el joc de la pilota valenciana. Ha jugat  al llarg de la seua joventut grans partides al trinquet del Patronat i altres trinquets dels pobles del voltant i fent les delícies dels aficionats seguidores d’este esport.

Mª Jesús Juan
Lola Domingo
IV Mostra Festera 1966-2016
HOMENATGE FESTERS

FOTOTECA: Festa Sants de la Pedra



Un dels carros adornats amb tires de papers de seda i amb un grup de xiques disfressades per a participants en la cavalcada de la festa del C/ Sants de la Pedra. 
Dècada dels anys 50, quan encara es celebrava una gran festa plena d’esplendor i existia certa rivalitat sana entre els dos carrer del poble, Sants de la Pedra i Sant Llorenç per veure quina feia la festivitat més lluïda que la del veí carrer. 
Fruit de l’esta rivalitat es coneixia com la festa del carrer de dalt (Sant Llorenç) o la festa del carrer de baix (Sants de la Pedra).  
AF Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz”, 
Aielo de Malferit.

domingo, 30 de julio de 2017

HOMENATGE FESTER: Enrique Bataller Ferrándiz (IV Mostra Festera 1966-2016)

Membre de la comparsa Barbárabes, a la que es va afiliar junt a la seua dona, a l’any 1963.

Abans, de ser soci de la comparsa,  pertanyia a la penya Garbell. Els membres d’esta penya foren l’origen d’esta comparsa mora, per tothom i popularment coneguda al poble com “la comparsa dels rics”.

Enamorat del seu estimat Aielo de Malferit i de les seues tradicionals festes que sempre a viscut en primera fila, visquem-les intensament des de fa més de 50 anys, replet de bons records d’amics i familiars i vivències intenses.

Durant tots aquets anys ha segut un magnífic cap d’esquadra, desfilant amb un estil moro particular i elegant, que el distingia en la població on es coneguda la seua família com “els platillaos”.

A l’any 2009 va ser en  la seua comparsa, Capità moro, acompanyat per les seues filles, Pepa i Mª del Mar Bataller Barroso.

Avui, encara que major pel pas dels anys, és el component més antic, actiu i dinàmic de la comparsa, i la seua família continua la tradició festera encetada per ell, llegat que els deixarà per sempre.


Mª Jesús Juan
Lola Domingo
IV Mostra Festera 1966-2016
HOMENATGE FESTERS

sábado, 29 de julio de 2017

AIELO DE MALFERIT A L’ANY 1966. (IV Mostra Festera 1966-2016)



La regina de festes de 1966, Adelia Barber Colomer i el seu germà Santiago. El dia 5 d'agost de 1966.
L’any 1966 va començar amb canvis en la Corporació, s’obria un nou període en la vida del poble. L’alcalde Rosendo Sanz Belda, seria substituït per Juan Antonio Juan Sancho, un nou ajuntament quedant composat de la següent manera:

President:  Juan Antonio Juan Sancho
Tinent: Emilio Castelló Silvestre
            Joaquim Juan Mompó
Regidors: Rosendo Sanz Belda
    Salvador Castelló Bernabeu
    Rafael Belda Ureña
    Miguel Calabuig Garrido
    Joaquin Barber Mira
    Rafael Mollá Mompó
    Víctor Reig Juan

La regina Adelia Barber  Colomer junta a la seua Cort d'Honor, el seu germà Santiago i el president de festes, Rafael Belda Ureña, pitxi, a l'any 1966.

 El recent estrenat ajuntament continuaria amb les obres de modernització del municipi encetades anys abans. Alguns dels acords més interessants i rellevants presos per aquella Corporació de fa 50 anys vam ser: destinació partida d’ajuda a l’hospital Beneficència, consignació per a les festes patronals, premis per a les competicions esportives, inversions en la millora dels carrers, adquisició de plantes i conservació dels jardins públics, ajudes a les famílies necessitades del poble, adquisició d’un carro per a recollir el fem de les cases, compra de mobiliari per al grup escolar, construcció de nous nínxols al cementeri i destinaren d’un nou local per a la Biblioteca Pública.

Urbanisme

Posaren nom a la plaça en Projecte núm.2, denominant-la PLAÇA ELX, com agraïment dela Corporació per la donació tant generosa feta per l’ajuntament d’Elx. L’ajuntament d’Elx va entregar gratuïtament arbres i palmeres per a plantar als jardins d’Aielo.

Acordaren denominar la plaça en Projecto núm.1 amb el nom de PLAÇA DEL RVDO D. MANUEL H. CASTELLÓ QUILIS”. D. Manuel Castelló va ser  retor d’Aielo en la dècada dels anys 40.

Inauguraren les noves obres de la xarxa elèctrica pública i aprovisionament d’aigües potables, el dia 28 de maig de 1966, organitzant una sèrie d’actes en els que va participar tot el poble.

Instal·lació de canonada per l’aprovisionament d’aigua al c/ Carme i adjacent. Aquisició dels terrenys per als dipòsits i instal·lacions d’aprovisionament d’aigües a la partida del Camí del Moli i Font de l’Aljar.

El mal estat de la carretera provincial Aielo-Moixent, la feia intransitable, demanaren a l’excelentíssima Diputació Provincial la reposició mitjançant l’asfalta’t de la mateixa.

Sol·licitud del veí Vicente Martínez Alfonso, per a construir un nou edifici en l’Av Santíssim Crist de la Pobresa (Eixample) cantó c/ Oriente. L’immoble construït als terrenys de l’antic hort d’Adriano, seria conegut i batejat a partir d’aquell moment com els pisos del tio “la veta”.
 
Proglamacio de la regina de festes, Adelia Barber Colomer, el 25 de juliol de 1966.

Educació
Començaven els problemes d’espai i falta de classes a les escoles. L’ajuntament va sol·licitar a la inspectora d’ensenyança primària la dotació d’un nou mestre i una alta mestra per suplir les necessitats de personal degut al creixement de la població infantil.

L’ajuntament, habilitaria un local distint del grup escolar per suplir la demanda de noves aules, habilitant una aula a la coneguda “escaleta” o “sindicat”, primera planta d’una casa cantó c/ Major i Canonge Ortiz, i una altra aula a les dependencies de l’ajuntament.

Agricultura
Per acord entre un veí i l’ajuntament, milloraria el camí veïnal de la Penya Mira, resultant altament beneficiós pels interessos comuns.

A conseqüència d’una circular de la Direcció General d’agricultura sobre la plantació de vivers, va sorgir un greu problema amb un dels productes agrícoles més importants d’Aielo que donava feina i riquesa al poble, la vara i el barbat. I mobilitzaria intensament a l’ajuntament segons consta a una sessió extraordinària del ple de l’ajuntament.
 
la regina de festes Adelia Barber Colomer i la seua cort d'honor el dia 7 d'agost de 1966. Durant l'acte de baixada de sant Engraci Màrtir.
El poble - 1966

L’Eixample era el centre neuràlgic del poble, allí acudien les quadrilles de joves a passejar a poqueta nit buscat la fresca o la companya d’amistats. De vegades el passeig de colles d’amics, es feia més llarg i arribava fins a la Creu de la Venta, gràcies al poc trànsit de la carretera d’entrada al poble, gràcies al poc transit de la carretera d’entrada al poble, la gent desfilava pel mig de la carretera.

Els xiquets jugaven tranquil•lament pels carrers i a l’Eixample, a boletes, a flendit o a saltar a la corda....

Tota la vida social d’aquella bulliciosa dècada, va ser immortalitzada pel fotògraf de Montaverner, Antonio Merino.


Els joves anàvem a peu a les festes dels pobles veïns, a les fires de l’Olleria i Ontinyent, i a l’entrada de Moros i Cristians d’Ontinyent, i recollir  els joguets que tiraven les barques, després, entrada la nit tornaven en el cotxe de línia de Morales.

El vermut als bars del poble, els balls amb “el picudo” aquell tocadiscs que tenien algunes penyes, els banys als tolls del riu i basses del poble, les paelles a les casetes de camp...

Tot un trànsit de gent pels carrers del municipi, rebombori de veus i rialles de xiquets... Els pocs animals que encara quedaven al poble bevien als abeuradors, matxos i ramat de cabres i vaques... els abeuradors de les fonts eren els llocs on es portava a beure als animals, mentre que els fonts, amés a més se servir per omplir els cànters d’aigua, es convertien en el punt de trobada de les dones per a fer la xerrada diària.

La regina Adelia Barber  Colomer junta a la seua Cort d'Honor, el dia de la seua presentació abril de 1966.

Les mongetes de la Beneficència, rebien als pàrvuls i atenien malats i pobres del poble, i els quedava temps per organitzar festes.

Els xiquets naixien al domicili familiar, assistits pels sanitaris, Na Maria Requena, la comadrona, i el metge, En Raimundo Goberna.

La Guardià Civil habitava a la caserna de l’Eixample, i els fills del guàrdia civils, assitien a classe  en companyia dels escolars del poble.

L’escola nacional, comptava amb menjador escolar de menjar casolà, a càrrec de la cuinera, Adela Molla Sancho, que guisava menjar casolà, situat a la part central de les escoles.

Els alumnes gaudien d’excursions escolars a València i colònies d’estiu. En aquells anys a l'escola es donava la llet en pols dels americans, per a prendre-la s’havia de portar el got de casa colacau i sucre.

Els mestres eren, en Rafael, en Marcelino, en Vicent Palop, na Genoveva, na Adelita, na Maria... i els escolars actuaven en festivals de fi de curs, cavalcada dels Reis Mags i altres festivals organitzats al llarg de l’any.

A més del cinema Patronat, cinema d’estiu i cinema Palacio, s’organitzaven festivals, on participava la rondalla RE-DO-LA i la orquestra TROYA, i funcions de teatre.

El joves, al ser allistats per a realitzar la mili solien eixir de quintos, demanat la voluntat de la gent per a poder celebrar-ho. Les novies quedaven en casa brodant i cosint la dot, i esperant aquelles tendres cartes que arribaven de ben lluny.

Els joves soldats esperaven amb il·lusió, al quarter militar, l’arribada de les festes patronals. Era costum remetre des de la parròquia d’Aielo una carta, adreçada als superiors del soldat, amb la petició que enviaren unes dies al jove militar, per participar en la processó del patró sant Engraci, informant de la tradició aielonera, que els joves del poble que estaven prestant el servei militar eren els encarregats de portar al muscle al sant patró.

Poques eren les cases que tenien televisor. Els homes solien ajuntar-se en algun domicili on ja contava amb este aparell, per veure partits de futbol i corregudes de bous. A l’estiu, la tele es girava cap al carrer, el veïnat agafava la cadira i feia rogle per vorer la programació en blanc i negre, a l’únic canal existent.

A les llars s’escoltava la ràdio. Estava de moda els Beatles, Bruno Lomas, Los Pekenikes, Los Bravos... Raphael cantava el tema "Yo Soy Aquel".

Dia del Stm. Crist de la Pobresa. 6 d'agost de 1966.
La nit de sant Joan, anaven a saltar les fogueres enceses a les cases on vivia un “Juanito”, era costum fer una foguera al carrer, davant la porta, i cremar els trastos i sàrries velles. Els joves anaven pel poble buscant i saltant totes les fogueres i felicitant a tots els nomenats Juan, Juanito, Batiste i Juana...

L’esport, també aglutinava l’atenció dels aieloners, destacava l’afició al futbol, jugant-se grans partits amb molta freqüència i també es jugaven bones partides de pilota al trinquet del Patronat.

El poble començava la mecanització i modernització del camp, poc a poc aniria desapareixent dels carrers d’Aielo les reates tirant d’un carro, o els homes amb el burro i matxo del ramal, i començaven a vorers tractors.

Bicicletes de variades marques com Stark, Orbesa, B.H. els joves les empraven per desplaçar-se als llocs de  treball i a les fabriques d’Agullent, Albaida i Ontinyent. També ciclomotors de les marques Guzzi i Montesa omplien els carrers de soroll. Durant anys al poble sols s’havia conegut el camió d’Emili Castelló “de la vareta”, ara ja eren més els camions de transport que transitaven pel poble.

La vida econòmica del poble era variada: tendes de comestibles, forns de pa, l’Hostal, bars, fàbrica d’aiguardent, tallers de sarga, tenda de teles,  sabateria, farmàcia, fabrica de “Yesos”, fàbrica de “Vidrios Ayelenses”, viveristes, perruqueries i barberies, un autobús i un taxi.

Inauguració del diposit de l'aigua, 1966.
 Un dels esdeveniments politics més rellevants d’aquell 1966, va ser la vinguda del Governador de València per inaugurar el dipòsit de l’aigua al Calvari i els nous locals de la Biblioteca Pública als baixos de l’ajuntament, la bibliotecària era Josefa Colomer Sanchis.
  
FESTES 1966
 
La Junta de Festes, presidida per Rafael Belda Ureña, organitzaren diferents actes festius per aconseguir diners per costejar les festes de 1966.

Per a començar la festa disposaven d’un total d’ingressos que ascendiren a 139.435’00 pts. procedents: existències de 1965, venda de loteria, festival 23 d’abril a benefici de la Comissió, aportació ajuntament, donatius del veïnat, venda programa de festes, anuncis, obsequi de Santiago Barber per a despeses de la construcció i decoració de la carrossa de la regina de festes, venda de les reses vacunes.  

La regina de festes Adelia Barber Colomer i el president de festes Rafael Belda Ureña, 25 de juliol de 1966.
Finalitzades les festes, les despeses sumaren un total de 137.685’72 pts:
Palmes del Diumenge de Rams, Transportes “La Cofianza”, autorització festejos, 200 segells de correu i material, 11 rams de clavells, treballs administratius, compra de 2 vaquetes per a sacrifici, lloguer de 11 vestits valencians per a les dames, 11 bandes per a la regina i cort d’honor, despeses viatge a comprar vaquetes, donatius orador sagrat, jornals muntar entaulat i castell, banda de musica de Llanera de Ranes, tela de raso 28 m. per al vestit de les dames, ports des de València, lletres de canvi, ports dels vestits de valenciana, viatges taxi a València per portar al sr. mantenedor, portar vaquetes amb camió des d’Albacete i desmuntar caixons, floratge i atenció vaquetes, desmuntar castell i entaulat, ajuda a les comparses el dia 30 juliol, cucanyes i altres extres, programes festes, treballs i oli de llinassa per al castell, gratificació ocupació del corral per a les vaquetes, honoraris actes religiosos, jornals neteja escoles, llit i habitació per a un músic, xofer conductor de la carrossa – tractor en l’entrada, orquestrina durant 6 dies, materials i construcció de la carrossa, decoració i pintura carrossa, brandó i veles, focs artificials, drets autos festejos, construcció barreres i altres.

A l’any 1966 les festes es mantenien dels donatius i aportacions dels veïns del poble amb destí a sufragar les despeses de les festes patronals de 1966.
Segons el llistat de donatius, a Aielo hi havia 728 caps de família voluntàries, i contribuïren a la festa amb un donatiu entre 50 i 200 pessetes per vivenda.

A la dècada dels anys 60, la comissió de festes participava en les festes religioses més rellevants del poble, destacant la participació en el diumenge de Rams. En esta any, es compraren les palmes per a la comissió a Joaquim Pérez Boluda, de l’empresa Blas Guilabert Ribera, el datilero d’Ontinyent.

El material d’oficina, segells i cartes es comprava a l’estanc de Consuelo Aparici Calatayud.

La banda de música que va amenitzar la festa  era del poble de Llanera de Ranes. Els seus músics eren repartits entre les vivendes de veïns del poble, en total 21 músics. Altres músics foren allotjats en les escoles nacionals i un música va anar a parar a l’hostal de Mª Concepció Mateu.

Els rams de clavells regalats a les dames el dia de la proclamació de la regina, el 25 de juliol, els compraren a València a la “Floristeria Martínez”.
 
La dama... i el seu acompanyant el dia del Stm Crist de la Pobresa, 6 d'agost de 1966.
El dia 6 i 7 d’agost, dia del Santíssim Crist de la Pobresa i sant Engraci, llogaren 11 vestits de valenciana per a les dames i regina a “Planchado Segui” de Valencia.

I les 11 bandes per a la regina i cort d’honor, foren comprades a Virgilio Pérez, també de València.

La tela de raso, utilitzada per confeccionar els vestits blanc de les dames, els compraren de casa de Rosendo Sanz Belda, al poble a la seua tenda del carrer Major.

A Albacete anaren a comprar de la ramaderia “Valeriano de la Viña”, dos vaquetes per a córrer pel carrer i desprès sacrificar-les i vendre la carn. Salvador Castelló Bernabeu va ser l’encarregat d’anar a comprar-les, i les portaren en el camió de Roberto Pinter Nadal. Juan Tudela Silvestre prestaria el corral per tindre-les tancades.

I les barreres per a tancar els carreres on corrien les vaquetes, les va construir l’obrer Rafael Vidal Ferri. Les dues vaquetes les atenia i alimentava Juan Aparici Alemany.

El mantenedor de la proclamació de la regina, es va desplaçar des de València amb el taxi de Juan Egea Armengol “Soria”.

Vicente Vicent Aparici, seria l’encarregat del muntatge i desmuntar el castell de festes a l’Eixample,  i també l’entaulat de festes.

El programes festes, a càrrec de Rafael Belda Ureña, el confeccionaren i maquetaren a la impremta Montes d’Ontinyent.

Rafael Belda, president de la comissió de festes, organitzaria cucanyes i altres extres per als xiquets a l’Eixample.
 
la regina de festes Adelia Barber Colomer junt als seus amics davant del castell de festes a l'Eixample, 6 d'agost de 1966.
El castell de festes era de fusta i tots els anys li se donava una pintada d’oli de llinosa per a manteniment del castell, a càrrec de José Mª Juan Sanz “cacauet”.

Materials i construcció de la carrossa a càrrec del fuster del poble, Salvador Castelló. I la decoració i pintura de la carrossa va ser realitzada per José Mª Juan Sanz “cacauet”.

Totes estes feines es realitzaren al pati de la vareta, casa d’Emilio Castelló e Isabel Colomer.

Costejaren els honoraris pels diferents actes religiosos i predicador, al retor Rv. Juan Sanchis Requena. Es compraren brandó i veles a Joaquim Guerrola Ferri, fàrica de veles d’Agullent.

Les escoles foren netejades a consciència per albergar en les diferents aules als músics que dormien a terra en matalàs. Maria Fornes Sanz va ser l’encarregada de la neteja.

Els focs artificials els compraren a Vicente i Juan Ubeda, al taller de pirotècnia de l’Olleria, com era costum.

Durant els 6 dies de festes, l’orquestrina Conjunto “Los Elites” amenitzaren les nits de festa on parelles i quadrilles de joves ballaren les cançons de moda.

El president de festes, Rafael Belda Ureña i la regina de festes, Adelia Barber Colomer, a l'eixida de la missa major en honor al Stm. Crist de la Pobresa. 6 d'agost de1966.
 ACTES FESTES 1966

El dia 23 d’abril organitzaren un festival artístic i nombraren Regina de Festes 1966 a la senyoreta ADELIA BARBER COLOMER i a la seu CORT D’HONOR.

REGINA DE FESTES:
Adelia Barber Colomer

CORT D’HONOR:
Juana Colomer Vico, comparsa Caníbals
Silvia Barber Doménech, comparsa Mozarabes
Mª del Carmen Martínez de Pablos, comparsa Garbellàrabes
Mª Rosario Martí Fayos, comparsa Oleyanos i Serratells
Mª José Delegido Belda, comparsa Barbàrabes
Mari Mota .... comissió festes
Lolita Molla Ortiz, comissió festes
Rosa Rios Doménech, comissió festes
Teresin Sanz Martínez, comissió festes
Mª Dolores Rico Martínez, comissió festes
 
5 d'agost de 1966, Triunfal Entrada.
El 24 de juliol es va presentar oficialment la Regina de Festes i Cort d’Honor, a les 11 de la nit i en el local del Cinema d’Estiu. Instal·lant-se un entaulat amb i contractant l’orquestra del poble per amenitzar la vetllada festera.
Els dies 1 al 4 d’agost, vaquetes pels carrers Sants de la Pedra, Canonge Ortiz, Major i Mig.
Dia 5 d’agost, triomfal entrada de Moros i Cristians, a partir de les 18’30 h.
Eixida des del cantó del cinema Palacio, al carrer Sants de la Pedra amb el següent ordre:

CRISTIANS: Oleyanos
MOROS: Barbàrabes
                Caníbals
    Garbellàrabes
    Serratells
    Mozarabes

Finalitzant l’entrada a la façana del Centre Parroquial en l’avinguda Santíssim Crist de la Pobresa. A les 24 h. retreta, concentrant-se tots els festers a l’Eixample, front al castell.
Dia 6 d’agost, dia del Santíssim Crist de la Pobresa, a les 9’30h. tots a casa de la Regina de Festes i a continuació tots junts a l’església per celebrar la Missa Major. A les 20’30 Solemne Processo.
Dia 7 d’agost, dia de Sant Engraci, a les 7 del matí diana que finalitzarà en l’ermita del Calvari, a continuació es procedirà al trasllat de la imatge de sant Engraci Màrtir a l’església.
Dia 8 d’agost, a les 10’30 h. trasllat de la imatge de sant Engraci al Calvari. I ales 11’30 Toma del Castell per part de l’exèrcit moro i a les 18’30 h. Toma del Castell per part de l’exèrcit cristià. Finalitzant amb este acte les festes de l’any 1966.

6 d'agost de 1966.

Mª Jesús Juan
Lola Domingo
IV Mostra Festera 1966-2016

viernes, 28 de julio de 2017

FOTOTECA: Festes de Moros i Cristians




La regina Mª José Mas Berzosa i la Cort d’Honor 1967, junt als acompanyants, esperant a la porta de la seua casa al c/ del Mig. 
Moments abans de l’acte de la proclamació de la Regina de Festes, la nit del 24 de juliol 1967. 
Pepe Porro, Milà Blanes, Emilio Castelló, Mª Luisa Martínez, Mª José Mas, Alfonso Fernàndez, Mª Dolores Cortés, Enrique Marin, Pepita Egea, Paco Bataller, Maribel Collado, Collado.  

AF Biblioteca “Degà Ortiz i Sanz, 
Aielo de Malferit 
(Col. Mª Luisa Martínez Mateu).

jueves, 27 de julio de 2017

IV MOSTRA FESTERA 1966-2016. Inauguració de l'exposició




Exposició instal•lada a la sala d’adults de la Biblioteca Municipal, durant el mes de juliol 2016. Organitzada per la Biblioteca Pública “Degà Ortiz i Sanz” i l’Associació de Moros i Cristians d’Aielo de Malferit amb el patrocini de l'Ajuntament d’Aielo de Malferit.

La mostra festera estava dividida en 4 parts ben diferenciades:



1).-Primerament es podia vorer un recorregut per la festa de l’any 1966, conèixer a les seues festeres i la regina Adelia Barber, la gent, el poble, l’entrada triomfal, les festes de moros i cristians, la Rondalla RE-DO-LA...



2).-Seguidament un homenatge i reconeixement a 5 festers aieloners: Ramon Juan Colomer, Ramon Bataller Pastor, Federico Barber Belda i Rafael Vidal Ferri que han segut part important de la festa des de fa més de 50 anys i encara es troben actius.
I un sentit homenatge a Sebastian Sánchez Mompó, gran fester que ens va deixar a l’any 2016.



3).-La tercera part dedicat a la Regina, Noelia Vidal Belda, i dames de la cort d’honor de 1991, que complien el seu 25 aniversari.

4).-Com a novetat, aquest any participava i exposava l’Associació Fent Fotos Aielo, mostrant un grapat d’imatges i autèntics moments de les festes de 2015, que captarem amb les càmeres dels socis.
L’exposició fotogràfica anava acompanyada de la projecció d’un audiovisual, tot un complet àlbum fotogràfic de la festa de l’any 1966, que complementava la IV Mostra Festera 1966-2016. Un homenatge a les festes i els festers de l’any 1966, i molt especialment a la regina de festes, Adelia Barber Colomer i la seua Cort d’Honor. A la Rondalla Re-Do-La (1960-1966) i a la fundadora Josefa Castelló Ferriol, i també l’acte d’inauguració del dipòsit de l’aigua de la població que actualment continua en ús.






Mª Jesús Juan
Lola Domingo
IV Mostra Festera 1966-2016