 |
| Plànol toponímic del terme d'Aielo de Malferit |
En la comarca de
la Vall d'Albaida, durant l'època foral formaven part de la contribució
particular de la ciutat de Xàtiva els següents pobles, que ara estudiarem. Dels
quatre quarters de la contribució particular de la ciutat, el primer era La
Costera; el quart. Ènova i Castelló, i el segon i tercer corresponien a la Vall
d'Albaida:
a) El segon
quarter tenia per cap a l'Olleria poblada de cristians, i comprenia els actuals
dos ter- mes d 'Aielo de Malferit i l'Olleria, i per tant les antigues
alqueries de Porçons, Cairent, Atzueva Vinticinc, Galim, els Casals, Gafit, etc.
b) El tercer
quarter eren els pobles de la vora del riu Albaida: els quatre pobles que
comparteixen la sèquia comuna, Benissuera, Sant Pere, Guadassèquies i Bellús; Alfarrasí
i Montaverner: Aquest darrer poblat de cristians, i que substitueix a la
desapareguda Colata, fa de capital del districte i té la consideració «d'Aldea
o Carrer de la ciutat».
 |
| Plànol toponímic del terme d'Aielo de Malferit |
En situació
estranya està Benigànim, aldea i carrer de la ciutat que potser cresqué després
de la conquista i potser va arreplegar els habitants de les alqueries dels voltants,
que hauria d'estar per proximitat en aquest quarter. Pensem que religiosament
el quarter de l’Olleria estaria adjudicat a la Parròquia de Santa Tecla, mentre
que el de Montaverner estaria a la Parròquia de Sant Pere, que fins i tot ha
donat nom a un dels pobles. Majoritàriament catalans repoblarien el d'Olleria i
aragonesos el de Montaverner En aquest darrer quedarien alqueries desaparegudes
com Colata, Colatella, Rafal, Benimantell, Benalfaig, Beniabdó, Cartaina.
Començarem a estudiar
la toponímia actual pel terme de:
 |
| Aielo desde la Cria Vella. |
AIELO DE MALFERIT
Aquest poble està
abundantment citat en el Repartiment, amb el nom d'Aielo, Yelo, sobretot en series
amb altres alqueries: juntament amb Porçons, Cairent, Atzueva i Cafit, en un
cas, i en un altre juntament amb Galim, Atzueva i Benalguazil. En ningú cas
aquestes citacions es refereixen a Aielo de Rugat, per les altres alqueries amb
les quals se citen, i en tot cas podria
referir-se a Ayelo de Rugat, l'alqueria de Yellas, que es concedeix a Llop de
Bayló repartidor d'Ontinyent (n.º 1831, 2410 i 2870), i no és del tot segur
perquè també podria referir-se a Aielo de Malferit.
LES CINC ALQUERIES DE PORÇONS, CAIRENT, AIELO, ATZUEVA I CAFIT
N.º 1944, 1958 i 3026.
«A Ramón de
Gallach en propietat franca i lliure unes cases a Xàtiva franques i lliures,
que limiten per un costat, amb les cases de Gil Malindre, per l'altre, amb una
via pública, i per l'altre amb el corral de Ponç Guillem; i dos reals en el
terme de la mateixa vila; i huit jovades de terra en la Vall d'Albaida en les
alqueries que s'anomenen Cairent, Porçons Aielo, Adzueva i Cafit (Cayren,
Porzonex, Ayello Zihueva et Hafif), 16 de maig 1248.
En 1958
s'afegeix algunes dades: que Ramón de Gallach és fill de Berenguer de Gallac,
«de manera que el seu pare tinga l'ús-de-fruit de les susdites huit jovades i
que les poseesca i les explote durant tots els dies de la seua vida. 2 d'agost
1248.
I a continuació
tenim al fill de Berenguer:
N.º 1957, 2563 i
2931: «A Berenguer de Gallach, vuit jovades de terra en els termes de les
alqueries anomenades Cairent, Porçons, Aielo, Adzueva i Cafit (Cayron, Porzonex,
Ayello, Zihueva et Hafif) 2 d'agost. En 2931 se li donen setze jovades, cosa
que cal interpretar com la suma de les huit que se li donen en us-de-fruit de
son pare, més altres huit seues Això fa un total de 576 fanecades. Pel cognom
del pare Ramón i del fill Berenguer Gallac, podríem suposar-los occitans,
naturals d'aquesta ciutat llengua-dociana de Gallac, situada al nord de Tolosa
i a 22 km. d'Albi.
Aquest Ramón de
Gallac rep també segons 1902 juntament amb Ramón Granell i Domènec Marqués de
Torralba, una torre que fou de l'alcaid prop d’Ènova amb 10 jovades. Escolano
(Décadas, IX, 1164, dóna com a repoblador de Xàtiva a Rodrigo de Gallach, que
segurament és error per Ramón, i en cita alguns descendents de la família: Joan
Baptista Gallac, ciutadà de Xàtiva en l'expulsió dels moriscos en 1609
(Escolano, X, 1917 i 1974) i Macià Gallac també de Xàtiva en 1609 (Escolano, X,
1974). Segons Garcia Càrcel, (Cortes de Carlos I, 1973) Joan Baptista Gallac és
síndic de la ciutat de Xàtiva en les Corts de 1542, 1547 i 1552.
N.º 1945, 2324 i
2565: A Pere i Arnau Vaquer, fills d Arnau Vaquer de Montalban tres cases a Xàtiva,
i setze jovades, huit a cadascú en les alqueries es que s'anomenen Cairent,
Porçons, Aielo, Adzueva i Gafit, que estan en la Vall d'Albaida. 15 de maig de
1248 (Cayren, Porzonex, Ayello, Zihueva, Hafif).
A un d'ells, a
Pere Vaquer li dona amés (n.º 2576) un real a Xàtiva per tres masmodines
josefines en el mes de gener (de 1248). Vista la procedència geogràfica de
Gallac, podríem pensar que els Vaquer de Montalban procedien del Montauban
llenguadocià que està a 50 km. a l'oest de Gallac i també al nord de Tolosa, ja
que els repobladors rebien els llots per grups geogràfics de procedència. Tindríem
ací que aquestes cinc alqueries haurien estat repoblades per quatre occitans, a
8 jovades cadascú: Pere i fill de Gallac i dos germans de Montauban. Serien
càtars o albigesos fugits del seu país?.
Com ja hem anat
demostrant al llarg d'aquest treball, la localització d'aquestes alqueries no
és dubtosa i estan a poca distància unes d'altres: Cases de Porçons i Cairent estan
al nord d’Aielo de Malferit, i en el seu terme; en terme d Albaida i a la vora
del riu Clariano estan les Cases d'Adzueva en la partida de les Coves o les
Almarseretes i Gafit, que ara és la Casa del Pic, o Coves de Gafit. En el
Repartiment estan designades en orde de Nordoest a Sudest.
 |
| Cria Vella i les serres de l'Ombria, estret d'Aielo i Solana. |
LES QUATRE ALQUERIES: GALIM, ADZUEVA, AIELO I BENALGUAZIL.
N.º 1970 i 2813:
A Marti d'Arxipresbiter, Gil Hardero, Domènec Rabadan, Pere de Moia, Benet
Marti de Calataiud, Domènec Català, Domènec Peris, Bris i Joan Peris de Saldo,
i a altres vint companya vostres, sengles cases a Xàtiva per a aquells de
vosaltres que no hi teniu cases, i a cadascú de vosaltres tres jovades de terra
a la Vall d’Albaida, en les alqueries anomenades Galim, Adzueva (=Zuveva) Aielo
i Benalguazil, per deu sous la jovada. 25 de gener 1248.
En total son 29
persones, que son una companyia militar com les de Guillem Gebeli i 25 homens
(1965, 2803 i 2865) i Arnau de Saranyana i 25 homens, o Gil Garfón i 10
cavallers i 30 peons de Bèlgida (1967) o els 22 pobladors de Quatretonda
(1875), o els 2 de Guadassèquies, etc. Això ens demostra que es repartien els
llots a la Vall d'Albaida per companyies o
agrupacions militars d'entre 25 o 30 soldats, tots de la mateixa
procedència. Potser aquests s'agruparen a viure en l'alqueria de VINTICINC, que
estava situada en l'actual terme de l'Olleria, en l'ermita de San Joan, al mig
d’Aielo i Gàlim (que és una casa de l’Olleria), i al nord d’Adzueva i de
Benalguazil, que suposem la Casa d’Asseit vora al riu Clariano, les dues en
actual terme d’Albaida.
Encara que trobem
un Català i un altra de Moia, entre Conca i Terol, la majoria serien
aragonesos, Peris i Calataiud. ¿Pérez de Saldo haurà donat nom al barranc del
Salido que va des de l'Olleria a Bellús?. El total de la terra repartida son 87
jovades, es a dir 3.132 fanecades.
En Martínez
Ferrando (n.º 1340) tenim un document de 18 d'octubre de 1272 (ACA, reg. 37.
Fol. 52 v.º) on l’infant en Pere concedeix als sarraïns d’Aielo (segurament de
Malferit) de contribuir segons el Aielo fur i cuna de Montesa. És molt probable
que Aielo, fins al d'Ontinyent pertanygués al castell de Montesa durant la
dominació sarraïna, com els Casals de l’Olleria, que en altre document de 27 de
febrer de 1258 (ACA, reg. 9, fol. 24 v.º) son donats a l’al.. de febrer de 1258
(ACA, reg. 9, fol. 24 vº) son donats a l'alcaid moro de Montesa, Banu lsa,
ex-alcaid de Xàtiva. Vegem el document d'Aielo:
«Noverint universi
quod Nos infans Petrus concedimus vobis universis sarracenis tam masclis quam
mulieribus alcherie nostre de Ayelo presentibus... et futuris quod pro personis,
hereditati bus tam de regadivo quam de
secano, bestiariis, fructibus vestris, teneamini nobis contribuere ad forum
sive çunam sarracenorum Muntesie, mandantes baiulis nostris qui pro nobia dictam
alcheriam tenuerint presentibus et futuris quod vobis dictum forum de Muntesie
teneant et observant... et contra ipsum... alique non agravient nec impediant.
Data Valencia XV Kal. novembris anno domini MCCLXX secundo.
Com en altres
ocasions ja havem observat, tant en l’antiguitat com en l'Edat Mitjana, eren
els rius (i no les muntanyes) els qui separaven diferents comarques o
jurisdiccions, potser el riu d'Ontinyent separava en època musulmana la
jurisdicció del castell de Montesa, i per tant a ell pertanyien tant Ayelo com
els Casals. Potser també l'alcaid de Montesa, que era l'ex-alcaid de Xàtiva
continuava amb la jurisdicció sobre tots els sarraïns del terme de Xàtiva.
Respecte a
l'etimologia d’Aielo, hem de dir que és desconeguda, però possiblement
pre-romànica hispànica, relacionable amb el topònim basc Ayala (cf. Corominas
DE Cast, I, 331) Ventura CASTELLVELL, Toponimia de Benifallet (Baix Ebre)
segons un capbreu de final del segle XV. Societat d'Onomàstica, XXVII març
1987, pàg. 27, constata una RIBA D’AYEL: «En
dita heretat (Referint-se a l’Algira) ha un tros que es diu la Riva de Ayel
(fol. 36). Ayel probablement és un antropònim d'origen àrab». Corominas
(Diccionari etimològic i complementari de la llengua Catalana, 1980, vol I,
pág. 379) al mot ARCELAGA, diu que vindria d'un àrab hispànic «alyalaga» mot
fonamentalment estrany a l'àrab, que sembla ser resultat de l’arabització d'un ibèric
o preromà pirinenc «AIELAGA, canviat
primer en Aljelaga i després Argelaga». Tindria un sufix-aga, col·lectiu de
noms de planta. El radical seria «AIEL».
«En una cassida d'Abulhàssan de Còrdova (s. XII) -afegeix Corominas- surt el
nom de lloc Ayall, en un altre passatge Ayala, forma confirmada per un altre
text (Garcia Gómez, AI-And. I, 99) que Casiri identificava amb Elda, la vila
xurra dependent d’Alacant»... El nom
recorda fortament l’Ayala d’Alaba, i també els noms dos Aielo de la zona Xàtiva-Gandia;
Ihalor (lyalor) forma primitiva d'Alaior (Menorca); despoblat de castell Aialt
de Castells; Aiela, partida de Novelda. Aials, nom d'un moric de Senija c.1600.
És clar que tot això és preromà. Si té res a veure amb «AJELAGA ja és de més
mal assegurar però no és gens inversemblant. I he arribat a la convicció que en
el nom de la nostra vila rossellonesa d’Argelers i en l’Argelés gascó del
Laveda, també tenim un representant probable d'aquest tema AIEL, nom de plantes
punxents».
 |
| El Carrascal i la Cizanta, La Solana i el Malpasset. |
POLIGON 1:
Nord: Térmens de
Montesa i Canals; est, terme de l'Olleria i carretera; sud, Barranc de Sant
Joan de Vinticinc.
LA CASCARRA, parc. 1-14, 27.
Corominas, Diccionari etimològic, vol. II, pàg. 610. Diu: CASCARRA degué
significar «Crani, closca (del cap humà) » a València, judicant pel derivat
«cascarrut» «cabezudo» (Canyisaes, 132);
fora d'això el que es coneix és la locució «en cascarra» «amb al cap nu «Uns
anaven en çaragüells blancs, en cama crua, y en cascarra, atres en çaregüells
estrets de mahometà, alforrats i en mocador al cap «M. Gades (T del Xé I, 152
I, 278); així ho sento també a Orba, mentre a Moixent uns ho deien així, altres
«en kaskàra (1962): mot que hi ha bones raons per creure mossarabisme directe
del valencià, no pas transmès per cap parlar castellà».
MAL PASSET (Ruïnes), parc. 67: es
tracta d'un pas de muntanya dificultós cap a Montesa, veí a DESGARRACALCES, com
el nom ja indica pels matolls.
RACO DE VICEDO, parc. 65, 110 ss.
LA CIZANYA, LA ZITZANIA, parc.
113 ss: Zitzània=«Cógula, jull, gramínia que creix dins els camps de cereals i
perjudica la creixença d'aquests (DCVB)».
 |
| El Carrascal i al fons la Serratella. |
EL CARRASCAL, par. 180 ss.
CAMI MONTESA, 208 ss. Travessa
la serra a l'oest del polígon, pel MALPASET.
L’ALAMEDA.
LA PLANETA.
BARRANC DE CANDEL.
 |
| Pi de Cairent |
CASA CAIRENT I BASSA, parc. 11,
24, 100. La casa de camp, i la bassa un poc apartada pertanyen encara als
descendents del Marqués de Malferit. Hi ha abundants restes arqueològiques
medievals; la casa o masia es conserva en un estat acceptable.
Evidentment es
tracta de l'Alqueria de Cairent (que cal no con fondre amb un altre Cairent, al
costat de Llanera de Ranes en la Costera esmentat el Repartiment, entre cinc
alqueries (nº. 1944, 1958, 3026, 1945, 2324, 2565, 2931, 1957, 2583). El
conjunt actual son dues cases, la dels amos i la dels masers, com és habitual,
habitada en 1987 per Sebastian Póveda Sánchez, natural de Villar de Chinchilla,
que viu 22 anys a la masia. En la fatxada hi ha unes rajoletes de 1903
dedicades a Sant Antoni de Pàdua, i està dirigida al sud. La casa de l'esquerra
que és la dels masers té una entrada amb la llar a la dreta i una escala a
l'esquerra per pujar al pis superior. Després ve el corral o pati amb quadres
al fons cap al nord, i a l'est. En el pati de la casa hi havia petxines fòssils
en la roca.
A uns 100 m. de
la casa vora el barranc de Sant Joan que està al sud hi ha una font o naixement
d'aigua. A la part Est es conserva una bassa i diverses parets i gerres d'oli,
que segurament eren l'emplaçament de l'alqueria morisca, dignes d'una excavació.
Segons informacions orals els moriscos, seguint el barranc de Sant Joan acudien
a missa al poblat cristià de Vinticinc, situat ja en terme de l'Olleria.
Per a entrar a
Cairent hom pot anar des d’Aielo pel camí Cairent que puja cap al Nord, o des
de la carretera, km. 11 per un cami a l'esquerra que passa pel corral de Mompó.
Com està a certa altura és ben visible en la llunyania.
 |
| Bassa de Cairent |
POLIGON 2: Nord, barranc de Sant Joan, est, carretera Xàtiva-Ontinyent; sud i
oest, Barranc dels Serrans.
 |
| Terme de Cairent |
PARTIDA DE CAIRENT, Parc. 1 ss.
i 60 ss.
LA CASCARRA, parc. 14 ss
BARRANC DE VALLS, parc. 26-31
CREU DE PAPALA,
parc. 32-39, 255 ss.
EL XOPERO, xops a la vora del
barranc de Sant Joan de Vinticinc i prop de la carretera, i CAMI DEL XOPERO,
parc. 40-55, 141-166, 217-254, (Nota administradors blog: esta
partida adquireix el nom degut a una plantació de garrofers de la classe “XOPES”)
PLA DE MANCO, parc. 56-59
BONA VISTA, parc. 167-185
CASA DEL CANONGE, parc. 186-216
CAMI DELS SERRANS, que va al
Barranc dels Serrans.
CAMI DEL TEULARET, vora el
barranc dels Serrans.
POLIGON 3: Es la zona de l'Horta. Al nord barranc dels Serrans i terme de
l'Olleria, al sud i est riu Clariano, oest, carretera nacional.
 |
| Barranc de Serrans |
SERRANS, parc. 23-54, 158-184.
Aquest barranc paral·lel al de Sant Joan travessa el terme d'oest a est i desemboca
en el riu Clariano en el punt on el camí del Divendres o d’Atzueva travessa el
riu cap al terme.
L’etimologia de
CAIREN de ser llatina, derivat de CARIUS, el sufix -ANUS; ha evolucionat a EN
per influència àrab.
FINDUS CARIANUS =CAIRAN=
CAIREN (t) (Menéndez Pidal, el sufijo -EN, su difusión en la onomàstica hispànica,
Emerita, VIII, 1940, pàgs. 1-40).
D’Albaida i
partida de les Coves o d’Adzueva.
EL GARROFER, parc. 55-85,
239-300.
EL FRANQUET, parc. 86-100,
400-440. En terreny de regadiu hem de suposar que es tracta d’ zona d'ús lliure
de l'aigua, sense tandes ni hores.
 |
| Molí Propet |
CAMÍ DEL MOLI DE BAIX, parc.
102-119, 324-352, 441-476, 522-551, 595-602. Aquest camí eix de la carretera i
del poble en el punt on està l'encreuament de l'entrada al poble, i diverses
cases, i una antiga «Venta del Lleó». Antigament existien dos molins al poble,
el MOLI DE BAIX, que habitants diuen D’ALLA BAIX, i EL MOLI PROPET al sud del
poble. Creiem que aquest ha rebut el per comparació al primer on la forma ALLA
BAIX, potser vinga de LLABAIX o LLABALL, derivat llatí LAVACRUM, LAVACLUM, com
en altres cas significant un antic llavador en el riu. En Corominas Diccionari Etimològic,
V. pag. 95 i 103, als articles LLAU i LLAVAR trobem formacions toponímiques
semblants: «El LLAVALL prop de Calaf vindria de LAVACRUM/ACLUM, i EL GRAU DE LLAVALLOL,
entre Val vidrera i Olorde». Per al nostre topònim suposaríem la següent
evolució.
LAVACRUM=ACLUM=MOLI
LLAVALL (creuat el radical amb llatí LABES=esllavissament i VALL del verb
AVALLAR, ABAIXAR) MOLI LLABAIX o moli d’Allà Baix, que és com diuen ara. I
naturalment al ser aquest d'allà baix perquè està més lluny, l'altre moli va
rebre el nom de MOLI PROPET. A tot açò ens reafirma el fet que la gent no diu
MOLI DE BAIX, sinó MOLI D’ALLA BAIX o MOLI De LLABAIX.
EL PONT D'AIELO, parc. 120-133.
Es tracta del pont per on passa la carretera i camí vell Xàtiva- Ontinyent,
important toponímicament per ser un antic camí reial, i haver-hi baix l'assut
de la sèquia de Montaverner vella.
FABRICA SANT JOSEP, parc.
134-149, és on comença el camí del moli d'Allà Baix.
EL PLA, parc. 150-157, 353-358.
LA NOGUERETA, parc. 185-238,
360-364: NOGUER: «Arbre de la família de les juglandàcies, espècia «Juglans
regia» corpulent, de fulles compostes, grans i ovalades, dentades, formades
de set o nou fulloles, i el fruit és la nou. La forma femenina, en
valencià, podria ser herència llatina que els arbres els designava en femení,
perquè «produeixen» i el fruit era neutre. La forma «NOGUERAN» sembla fossilitzada
en la toponímia, ja que popularment la gent diu ara «ANOUER» o «NOUER», de «NOU
o ANOU».
SENIA DE XORO, parc. 359. Xoro
sembla un malnom per Salvador (?).
LA LLOMA, parc. 365-379,
477-509, 552-585.
 |
| Divendres |
Partida i CAMI DEL DIVENDRES, parc. 380-399.
510-521, 586-594, 605-635, 652 ss. El nom li ve del dia en que li tocava regar
la SEQUIA CLARIANA, en esta partida. Aquesta sèquia té l'assut riu amunt, ja en
terme d'Ontinyent vora la fàbrica i moli antic LA CLARIANA, i rega tota la part
sud i est del poble. Com les tandes son 7 i es rega cada setmana, la partida
del divendres pren el nom de la tanda corresponent. El camí del divendres eix
de la carretera i del poble, més al nord del camí del Moli d'Allà Baix, i creua
el riu Clariano poc abans de la desembocadura del barranc de Serrans que li eix
l'esquerra. En passar al terme d'Albaida a l'altre costat del riu anava cap a
Adzueva, vora la sequieta d Adzueva o de l'horteta, lloc ara quasi desconegut.
Els llauradors d
Albaida havien perdut el nom, però per fi aconseguirem situar aquesta alqueria
per informacions dels llauradors d’Aielo, i comprovant-ho en escriptures
notarials. Podem doncs assegurar ho que el camí del Divendres és el mateix que
el camí que des d'Aielo portava a Adzueva, com ja direm parlant d'Albaida.
En la fabrica LA
CLARIANA hi havia una bassa per a retindré l'aigua en la partida de les Parres
d'Ontinyent. Allí hi hagué una de les primeres fàbriques de llum elèctrica de
la zona. I després ve el Moli de Propet. La sèquia rega una extensió d'unes
1400 fanecades.
POLIGON 4: Vora al poble, a l'est: al nord, camí dels Serrans, a l'est la
Carretera; al sud la sèquia Clariana: i a l'oest el poble. Actualment ja quasi
tot és zona urbana.
CAMI BONAVISTA, parc. I-21
 |
| Barranc de Serrrans |
BARRANC DELS SERRANS, parc.
22-41.
EL COP, parc, 42-49, 80-106: COP
(amb o tancada): «Canya que té un cap esquardat i obert formant un recipient
que serveix per collir figues» (Accepció especialment valenciana) (DCVB).
CEMENTARI, parc. 50-79.
LES ERES, parc. 107 ss.
POLIGON 5: Nord, sèquia Clariana; est, Camí vell d'Ontinyent-Xàtiva, separa del
terme d’Albaida, sud terme d'Agullent; oest cami de la Serratella,
Zona de regadiu,
travessada pel riu.
CANTO DE L'HORT, parc. 1-9.
DARRERE LA CAPELLA, parc. 10-17.
DILLUNS, parc. 18-77, 95-99,
169-238, 346 s. Es refereix a la tanda del dilluns de la sèquia Clariana.
LA MULETA, parc. 78-84.
 |
| La Lloma |
HORTA NOVA, 100-126.
 |
| La Serratella |
LA SERRATELLA, parc. 127-136.
Derivat de SERRA és un mossarabisme molt corrent al País Valencia: està també
en Aiacor (La Costera) i en la Pobla Llarga (Ribera Alta); lingüísticament és
forma mossàrab pel manteniment de la T, dental sorda intervocàlica, sense
passar a sonora D, i pel sufix ELLA, ELLO, típic en formes mossàrabs com «Campello,
cuquello, Boquella, etc. »
 |
| Horta Vella |
HORTA VELLA, parc. 137-168,
288-344, prop del Moli Propet.
MOLI PROPET, parcel.la 344.
FIGUERAL, 239-287.
POLIGON 6: Nord, el poble; est, camí Serratella. sud, terme d'Ontinyent; oest, camí
de l’Ombria.
 |
| La Barceloneta |
BARRANQUET DE LA BARCELONETA,
parc. I 11, 24-27. Aquest Barranc corre de nord a sud tocant el poble i
desemboca en el Clariano, aigües avall i al nord del lloc on ho fa el barranc
del Joncar famós per les seues avingudes de tardor El nom podria ser
feminització d'un Cognom BARCELO, NA BARCELONA, NA BARCELONETA, per ser barranc
més petit. (Nota administradors blog: Barceloneta es degut a que Miguel Belda
va construir al seu terreny, al barranc d’Albert, unes cases per als seus
treballadors, i a este grup, compost per tres cases, li va posar de nom
Barceloneta, a meitat del segle XIX).
CAMI DE LA OMBRIA, parc. 12-23,
28-44, 90. 102.
 |
| L'Ombria |
HORTA VELLA, parc. 45-54.
103-139, 154-182.
LA SENIA, parc, 55-68, 140.
 |
| La Serratella |
FOIA DEL NOTARI, parc. 83-89, 146-153.
L’ARCA o L’ARCADA:
Es refereix a l'arcada sobre la qual passa la sèquia de sud a nord per sobre el
barranc del Joncar el més llarg del terme, que des emboca en el Clariano. Un
vell del poble ens contava que quan se’n eix l'aigua del barranc del Joncar s'inunda
la Ribera del Xúquer. Parc. 141-145, 183 ss. No cal dir que l'arcada s'ha de
reparar contínuament.
POLIGON 7: Nord, camí a Moixent i camí Pallaret; est, camí de l'Ombria: sud,
terme d'Ontinyent, oest, terme de Vallada.
 |
| L'Ombria, l'Estret i Solana des de la Cria Vella. |
L'ESTRET, parc. 1-13.
CAMI PALLARET: camí que va del
poble als cims de les muntanyes dits Paller i Pallaret, segurament perquè tenen
forma d'un paller agrícola.
PALLER «Gros munt de palla que es sol fer prop de
l'era després de la batuda, i serveix per a conservar la palla durant el temps
que ha de durar el seu consum paulati»... «N'hi ha de diferents formes: uns son més alts
que amples de base redona o quadrada, coronats per una mena de capulla cònica,
i estan bastits al voltant d'una perxa vertical: altres son de base
quadrangular llarguera, més llargs que alts i coronats en forma de teulada a
dos vessants. A moltes regions coincideixen aquestes dues formes fonamentals, i
en tal cas s'anomena «paller» el munt de base redona i «pallera el de base
quadrangular» (DCVB) parc. 14-19, 46-60, 115-124.
 |
| La Cria Vella, Ombria, Estret i Pico Egea |
OMBRIA, parc. 20-25, 95-99,
201-213, 217-233, 262-268.
POUET DE MIRALLES, parc. 26-29.
CORRAL DE MIQUEL, parc. 61-67,
132-146.
PENYA MIRA, parc. 68-94,
100-114, 125-131, 163-169, 234-254, 269-272, 288 ss.
ALTET DE BELDA, parc. 147-162.
EL GALLINER, parc. 170-174,
255-261, 273-287.
LLOMA DE SARVATXO, parc.
175-200, 214-215. SARVATXO=llangardaix, cat.
«lagarto» Etimologia: de «Fardatxo» amb la F canviada en S i amb el
radical modificat potser per analogia de Salvatge, provocada per la creença
general en la mossegada molt forta i verinosa d'aquests rèptils» (DCVB).
POLIGON 8: Nord terme de Vallada, sud carretera d'Aielo a Moixent, est camí de la
Font Reona.
 |
| Purçons i Solana |
PURÇONS O PORÇONS: Son tres
cases a la dreta i una a l'esquerra de la carretera Aielo-Moixent, en el punt
on li eix per la dreta del camí de la Font Redona, que està a poca distància.
Aquesta carretera comença en el poble en l'ermita de Sant Joaquin o Calvari.
Parc. I. 95-137,
162 ss. Evidentment la seua etimologia ve del llatí «PORTIONES», indicant un
repartiment de terres possiblement romà, d'on ve Porçons, i pronunciat al poble
PURÇONS. És una altra de les 5 alqueries esmentades al Repartiment, juntament
amb Cairent, Aielo, Adzueva i Gafit (nº 1944, 1958, 3026, 1945, 2324, 2565,
2931, 1957, 2583) Adzueva i Gafit estan en terme d Albaida. La font Redona
seria utilitzada per l’alqueria, ja que està situada baix i a poca distància.
Uns bancals a la dreta de la carretera baix les cases, tenen abundància de
pedres i terrisseria, i la terra amb un color rogenc.
L'ESTRET, parc. 2-27.
CORRAL DE CAPOT, parc. 28-70.
CASA ALTA, parc. 71-94, 138,
153-156.
COSMIA, parc. 139-152, 157-161.
Encara que el topònim sembla curiós, no acertem a pensar quin podria ser la
seua etimologia.
 |
| El pico Egea |
EGEA, és el punt més alt de la
muntanya (727 m.) El mateix Sanchis Guarner i Menéndez Pidal van arri bar a
pensar si no seria una extensió molt llunyana del basc Etsà=casa, juntament amb
Xèrica i Xeresa (Menéndez Pidal, toponímia preromànica hispànica, Madrid 1952,
pag. 235-242). Però el cognom Exea, tant si es procedent d'Egea de los Caballeros
o de Gea de Albarracin, és freqüent entre els repobladors. Així Escolano
(Década 164) cita un Joan d'Exea o de Xea com a repoblador de Xàtiva. Aquesta
muntanya fa límit entre terme d’Aielo i de Vallada.
POLIGON 9: Nord, terme de Montesa; est, camí de Montesa; sudoest, camí de la font
Redona.
BELITROYES i el BRULL, parc. 1-57, 65-115, 153 180,
206-219. Topònim també interessant però del qual no podem dir res segur. Hi ha
dos re pobladors de Xàtiva (nº. 2650 i 2673) que s'anomenen Bernat de Teroves i
Pons de Troves, i el manuscrit sembla tenir una V clara, i no pareix que siga
Troyes, que hauríem pogut relacionar amb la ciutat occitana de la Xampanya,
dep. Aube. En eixe cas hauríem imaginat un BENI-TROYES, penya de Troyes.
Descartat això, no sabem si serà alguna forma popular relacionada amb el verb
«vagabundejar captant cast. Pordiosear; Fer belitrades (Mallorca cast.
Bribonear) (DCVB). Vora aquesta partida es troben els naixements d'aigua del
poble.
 |
| Els Brulls, al camí Montesa. |
EL BRULL, parc, 58-64, 236 ss.
Paraula freqüent en toponímia: poble prop de Vic, i llinatge. Creiem que
estaria relacionat amb la segona accepció que dona el DCVB: BRULL=broll, porció
de líquid que surt amb força (València, Benigànim) cast chorro».
CAMI MONTESA, parc 116-122,
181-205.
EL CALVARI,
parc. 123-135.
CASES DE PURÇONS, parc. 136-152,
220-235, ja explicat.
POLIGON 10: Nord. carretera de Vallada; sud camí de la fonteta de Jeroni.
COSMIA, parc. 1-7, 64-69.
CASA DE PURÇONS, parcel.la 8,
situada a l'esquerra de la carretera a Vallada. Parc, 9-13, 60-63, 97 ss.
ALJUB DE QUICOT. Hi havia un
naixement que era dels més rics del poble, i més avall la bassa de la Cava,
vora el barranquet de la Cria Vella. Parc. I4- 20, 54-59, 70-96.
EL CALVARI, parc. 21-53.
POLIGON 11: Nord, camí de la fonteta de Jeroni sud, barranc del Joncar; est, camí
de la Ombria.
BARRANC DE FAINOS (sic), que
creiem cal entendre FARINOS. Parc. 1-17, 79-82, 170 ss.
LA CRIA VELLA, partida i camí.
Confessem que primerament no vam entendre el topònim fins que a un avi li vam
sentir dir LA QUERIA VELLA. Es tracta per tant d'una alqueria desapareguda i
sense nom, de la qual varem visitar el bancal, on els llauradors coneixien per
tradició i per les restes de parets medievals, que hi havia hagut un poble.
Estava situada a la vora del camí, on es troba una immensa figuera, a un quilòmetre
d'Aielo, després de passat el Barranquet, on es troba.
 |
| Cria Vella, caseta de Salvador Colomer, botja. |
LA BASSA DE LA CAVA, que devia
haver correspost antigament a aquesta alqueria. Parc. 40-60, 100-117, 169. Es
diu de la Cava, perquè una part de la sèquia va per un Alcavó o mina
subterrània. Un altra possibilitat que cal no descartar és que FAINOS siga un
arabisme, que ens recorde el nom de l'antiga Alqueria vella desapareguda.
POLIGON 12: Nord, carretera de Vallada; sud camí del Palleret.
L'ESTRET, en la carretera de
Vallada, parc. 1-29, 71-84.
CASA DE LA POR, antiga masia amb
llegendes populars de fantasmes nocturns i apareguts, cas paregut a la masia de
les Cabeçoles a la Font de la Figuera. Parc. 30-46, 140-151. (Nota administradors blog:
l’autor d’aquest article desconeix l’origen del nom de la casa la Por, nom que
va obtindré, anecdòticament, degut al propietari que va prendre por pel còlera
que patia Aielo, en 1885, i es va refugiar a esta casa de camp).
CORRAL
DE ALGEPSAR, parc. 47-59
ALGEPSAR= «Terreny on abunda l'algeps; cfr cast. Yesar; i Murcia, Algezares.
EL
MASET: parc. 60-63.
CORRAL
DE CIGALA, 64-70. Cigala és un malnom freqüent a la
zona: «Insecte hemípter homòpter de la família dels cicàdids, genera Cicada;
cast, cigarra». (DCVB).
COSMIA, parc. 85-99, 115-122.
BASSA
DE LA CAVA, parc. 100-114.
CORRAL
DE MIQUEL, parc. 123-129, 152 ss.
CORRAL
PEROLERO, un malnom. Parc. 130- 139
Agustí
Ventura Conejero
Cronista
Oficial de Xàtiva
Programa de festes 1997
No hay comentarios:
Publicar un comentario