Del jardí bell de València
és Ayelo ermosa flor
que escampa, arreu, les fragàncies
que despedeix lo seu cor
Miguel Ferrándiz . "Himne a Ayelo"


lunes, 11 de diciembre de 2017

EL PAIXARELL. El número 1 de “EL PAIXARELL”, revista d’Aielo de 1906-1907. (I part). Per Emili Casanova.



1. Fa uns anys el programa de festes publicava, en edició facsímil, la “volá 2.on" de "El Paixarell” editat el 6 d’agost de 1907, "periodich politich, fautí en do de la Solidaritat Caragolera, tirat al carall y en mes  bemols qu'el sombreret del río Mague.-Revola els dies, a l'hora y les voltes que li dona la gana, a fi de sorprendre a tots y no ser may sorprés de ningú.- Es el periodich de major circulasió, perque un numeret circula per tres u cuatre pobles".

Era un periòdic satíric de huit fulls escrit en valencià, imprés a la Imprenta de Manuel Belda del carrer de la reina d'Ontinyent, escrit segurament aprofitant les vacances de l'estiu pel mestre Leonardo Carreres Liñana (1881-1971) i potser ajudat pel seu germà, el capellà Francesc Carreres (1882-1919), tots dos fills de Moixent.

Era la primera revista satírica escrita en el valencià de l'època de la comarca -encara no havia aprovat cap normativa-, amb un bon domini del lèxic i del ritme, que a més estava redactada per dos dels pocs valencians que anaren a Barcelona, al Primer Congrés de la Llengua Catalana de 1906[1] seguint la crida de mossén Alcover. Per això em vaig interessar per ella i per l'ambient on va nàixer. I gràcies a Maruja Carreres, filla del mestre Leonardo, hui podem presentar ací l'esborrany del primer número, que es troba manuscrit, juntament amb altres papers d'interés pedagògic en el fons de Leonardo Carreres. He prescindit de fer cap estudi perquè realment no he trobat cap dada d'interés per a emmarcar el text, a excepció del costum d'anar al Campello a passar les vacances d'estiu i les festes senyalades, com la Mare de Déu del Pilar, moment que narra i critica el Paixarell.
 
Leonardo Carreres, Herminia Liñana, Francisco Carreres, i Maria Liñana a Aielo (1903)
2.- Edició: He transcrit el text de la millor manera que he pogut, degut al seu estat de conservació, ja que l'instrument usat va ser un llapis. Les correccions i tatxats del text proven que era una versió manuscrita de què es trauria l'original definitiu per a la impremta, que espere que algun aieloner guardarà en sa casa, i que al vore este text donarà a conéixer, per a poder fer un estudi complet de la revista. Entre parèntesis col.loque els tatxons dels mateixos autors:

"EL PAIXARELL”

 Periodich, u lo que siga, (contra) politich carregat d'envisch y en mes esparts q’un quintal de lliures, confeccionat per dos dels que s'han quedat[2]
Guitarró destemplat de tot hom aficionat a matar al projim. Redació (abreviatures) y entaulat. Preu de suscripció: per tota la tempora dos lliures d’envisch, número solt tres espartes y un lloquet en la barraca. Avís:

Article de fondo:
Ya estem así: Aixina solen escomensar el primer article casi tots els periodichs el primer dia que veuen la llum del sol y el Paixarell que s'enten en tans fums y en tanta política com el que més no se hu te a manco d'escomençar de la mateixa manera.

Ya’stich así saltan de persona en persona piulan dolorosament al vorem estrujat per mans poderoses unes voltes ni soltant algun que atre trino amorós a les caricies afalagadores (embriagadores) proditjaes per mans (d'alabastre) nacarines y holén com la mel de romer que sols se cria en lo Campello. 

Y rebolant alegre al so de rises y carcallades que'm semblen remors de troná, mes dolços murmulls (armonies) en fresca font (lo mateix que l'animalet cuyo nom aposta salta) per a acabar al fi en un torcaor de paella o d'atra cosa pichor a no ser qu'algun bon cor me guarde per a recort d'esta gloriosa expedició que dixará memoria eterna en els pams (punts) de l'historia del Campello y que recordaran ab terror tota clase y casta de pardals, pardales y pardalets hasta la consumació del temps. Tot papelorio te el seu programa y avís (sic) (mosatros) com a pardal decent y de tota consideració no me pot faltar res de bo que un dre. altre puga tindre. 

Un diari politich esposa els seus plans y proyectes de regeneració social que sempre solen ser chaques y custió de perxa; si es lliterari tot es dedicat a les lletres;  artistich a toreros  y comediants: si satirich a traure burla de tot hom sens mirar may (sa jepa) el seu manguito que sol estar un mocós y en fi si el paperot es omnívoro el programa d'elles es parlar de tot per acabar no dient res de res. (Pren de res no voler aixina sou). Com adespolitich no vullg engañar a ningú; de lletres y art se tant com cuasevol gatjapó des que's crien estos matorrals, en cuant a sàtira (a) guasa... es indigne d'un aucell honrat el traure burla de ningú y lo de omnívoro. Això com vora el públich no sé si hu tinch ni si dech de tindre'n.

El meu programa, pués, o el meu fi en té lo mateix, no és altre que tratar de cada cosa un poquet, proporcionant un rato de broma y risa a tots els expedicionaris del Campello y fent-los saber al mateix temps que encara que (ells) viuen rusticament retirats del mon no falta qui s'enrecorde de ells y establir al mateix temps fraternals relacions entre tota la gent de gabieta per al mutuo apoyo y obrir desixida en los mercats nacionals y estrangers als productes del ofici.

Pera acabar un entusiaste saludo a les gracioses perdiuetes que saleroses rebolen per los camps; saludo que fas extensiu a totes les colomes y coloms y colomins que hui poblen el Campello.
                                                                                                                      Paixarell.

Herminia i Amparo Liñana, Francisco Carreres, Camen i Maria Liñana. En casa del metge José Liñana al carrer Església d'Aielo (28-X-1908)
Toch d'alarma

 ¿Tararí....! Taraní!  Taraririiiiii...! per orde de Gafarró, alcalde de tots els pardals residens en terme del Campello y tots cuants asi vinguen es fa  saber:
Que havent aplegat a esta, reines, una gran caravana de gent d'ixa que corre en dos cames y agarra dos mans, aon els homens van carregats d’espart brut, pots d'imguent, presons portàtils (de gabietes) y altres chirimbolos de instrucció pardaril y les dones armaes de graneres pera agranarmos com si forem fullerasca al caure en terra en l’espart (aravesat) enganjat, es prevenix a tot pardal de consevol casta, clase u condició pera que visca alerta y no se acoste per allí ahon senta pudor d’home perquè pot caure en la llaça y convertirse en poques hores de pardal en guala. El pregoner oroneta.




A una perdiueta: 

Com salta mol retoçona
Alegre y sempre gentil!
A ses gràcies abandonà
En perfumat pensil
Ahon el romer y tomell
Desparramen (Derramen?) perfums mil
Y’cel tan clar y tan bell
Mostre alba hermosura
Adornada de vermell!
En que gracia y soltura
mostre noble majestat!
¡El vol ab molt gran penura (sic)
queda eclipsat (altura)
aire l'abraça temerosa
haben a ella acostat!
Y la sonrisa graciosa
De sos labis de coral
Disipa tot presurosa
La tristea y el mal!
Mirenla qué hechicera!
(En frescura me cure)
Pareix filla de rosal 
Sa cara tan plasentera!
Son cor es tan inocent
Com l'aucell de la riera
D'estreles del firmament
Son vos ulls vells
Com obri rient dolçament
Sos labis tots tan vermells!
Els ralls de un pur candor
Se escapen a esteles---!
Déu te guarde ab amor, Pura, inocent criatura
Y jamai el trist dolor
Te enturbe la blancura
De un front tan candorós
Y de ton pit amorós (hermós).
Perdigot



Segons notícies resibides del nostre corresponsal en el Campello, no pogueren resultar més brillans les festes que air se selebraren en honor a la Maedeu aragonesa. Pues tingueren serenata, danses y un castell de focs artificials.


Forasters vindran...!Puch contaro! Asò qu'és? Vinticuatre hores han pasat y jo, el rey del Campello, encara’stic tot atemorisat; set voltes he picat una llavoreta de nap per haver-me-la de menjar, sens qui atja pogut ferme en ella degut a la tremolor que tinch en tot lo meu cos ¿Horrorós fon el despertar d'ahir de matí! Un ruido infernal de coses desconegudes per a mi; crits, jeulits, tros u trons, que no sé distinguir y después d'estar tot lo dia donanmos murga sens dixarmos beure un mal glop d'aigua ab sosiego per la nit... ¡Ay per la nit...! l'infer sanser estaba en lo Campello. Dimonis sansers que bolaen més que jo; condenats ensesos que corrien com a dimonis... y pera final yo crec que (hasta) Satanàs en persona acompañat de tots els dimonis del infern va rebentar en mitj de lo Campello, a jusgar per la formidable de l'esplosió y per la pudor de dimoni ensés que dixaren per estos camps. Creia yo no escaparme d'esta y gracies que hu puch contar y per mols anys que siga, si Deu em lliura d'acostarme a la Carrasqueta.
                                   Paixarell

Emili Casanova
Programa de festes 2001
(I Part)

[1] sobre el Primer Congrés de la Llengua Catalana podeu veure Antoni Ferrando, "Presència valenciana al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906)", en Caplletra, 1, 1988, pp167-178. Sobre Francesc Carreres i el seu amor a llengua el meu article "L'aportació de la Vall d'Albaida al Diccionari català-valencià-balear, a través de la correspondència de mossèn ter (1902-1919)", en Almaig XIII, 1997, pp 34-13 
[2] El Paixarell, núm 2, p. 1: "per segon volta tenim l'honor d'eixir a disfrutar la clara llum de la vida/.../ enviant un carinyós saludo a totes es giques, a totes les sinyores, a tots els cavallers y a tota clase de persones, inclús les criaes, qu'allà en lo Campello tan bon recibiment, tantes alabançes y tan gran encomio feren del primer número d'est popular periodich"

No hay comentarios:

Publicar un comentario