Música i balls de tradició valenciana un espectacle que la Unió Musical d’Aielo i la Solana Grup de Danses, el diumenge 13 de maig de 2018, a una plaça plena de gom a gom. Emocions i sentiments a flor de pell al veure a la gent en peu.
Tota una recompensa al treball fet per les dues associacions, amb al patrocini d’ajuntament d’Aielo de Malferit i la col·laboració de la colla de dolçaines Unadapam i dels cantants de la Rondalla Trompa i Fil, Juan Carlos Colomer e Isabel.
Unió Musical d’Aielo
BANDA I BALLS AL PALAU
13
de maig de 2018
"UNA
COSA ET VULL CANTAR"
L'ENTRA
DE LA MURTA
Salvador
Giner
JOTA
D'AIELO
Arranjament
de Miguel A. Sarrió Nadal
RAPSÒDIA
VALENCIANA
Manuel
Penella
EL
COPEO D'ONTINYENT (Popular)
GRANATNA
DEL TIO PALERO (Popular)
JOTA
DE BENIGÀNIM (Popular)
ENTRE
AIELO I ALCAZAR
Arranjament
de Miguel A. Sarrió Nadal
LO
CANT DEL VALENCIÀ
Pedro
Sosa López
DOTZE
I Ú DE LA TIA ROSARIO (Popular)
MUIXERANGUES
AL CEL
Juan
Carlos Sempere Bomboí
Rapsòdia
per a banda simfònica i dolçaines inspirada en els balls de la processó de la
Mare de Déu de la Salut d'Algemesi, festes declarades Patrimoni immaterial de
la per la UNESCO. Està dedicada a la memòria de Bernat Ahuir.
Director: Miguel Angel GRAU MARTINEZ
ENTRE
AIELO I ALCAZAR
Una bonica història de dos parelles d'Aieloners que junt als seus fills varen decidir un dia anar a viure, per qüestions de feina, a altre lloc on la cultura i la llengua era diferent de la seua.
Els homes, José
Calatayud i José Mateu, feia alguns anys que es dedicaven a portar taronja en
carro fins localitats ven a dins de la Manxa, en concret a Alcàzar de San Juan.
I un dia varen
pensar que si enviaven les taronges en tren i ells estaven allí, seria molt més
fàcil repartir-les pels pobles del voltant evitant-se així molts viatges però,
per fer això, la família hauria de viure allí.
Així que no s'ho
pensaren més i així fou com Magdalena la cana i Amparo l'albardera junt als
seus homes i fills es traslladaren a viure a este poble.
En el passar dels
anys, no sense patir penes i dificultats, varen aconseguir volien... que no era
altra cosa que prosperar.
Hui en dia, es troben soterrats al mateix lloc tots junts, com si el destí els haguera marcat un mateix camí a compartir.
Alli a Alcàzar,
els seus descendents tenen dedicacions pròpies, diferents a les que els seus
iaios van portar. Allí podem trobar encara moltes persones amb cognoms Mateu i
Calatayud que guarden molt gelosament tradicions i carisma propi del nostre
Aielo.
Havia fet d'açò
una poema i del poema un cançó. Volia fer-la de manera folklòrica i per a
fer-ho havia d'ajuntar una cançó molt coneguda a Alcàzar i altra molt coneguda
al nostre poble. La d'Alcàzar és una Rondenya i la d'Aielo, ara l'escoltareu.
Per poder-lo
presentar hui, s'havien de fer els papers per a Banda de Música. I ha estat
Miquel Sarrió, component de la banda de música d'Aielo, qui ha fet tota la
feina dels arranjaments incorporant elements propis que li han donat més valor
a la peça.
La cançó recrea
el moment de l'acomiadament de Magdalena i Amparo amb les seues respectives
mares.
Ai! mare meua no
em plores,
pels meus fills
me n'he d'anar
i no vull més
que el meu home
sempre estiga
amunt i avall.
Deixe el meu
poble volgut,
sempre el
portaré al cor
ara et deixe el
meu somriure,
no em digues
adéu en plor
Va per ells, va
per vosaltres.
Juan Carlos Colomer
Juan Carlos Colomer
No hay comentarios:
Publicar un comentario